Compte amb els petits dictadors

Aquest mes de maig estem cridats a participar en unes noves eleccions destinades a escollir els nostres representants als ajuntaments. Per raons diverses, la contesa política entre els diversos partits s’ha enverinat de tal manera que, quan algú parla bé d’un partit, comencem a sospitar que hi està vinculat per algun interès personal. En canvi, quan algú en parla malament, la majoria dels qui l’envolten li donen la raó.

Hi ha moltes causes que expliquen aquest deteriorament del clima polític, però hi ha dues o tres coses que no hauríem d’oblidar quan anem a votar. La primera: els i les governants –per sort ja no s’ha d’escriure només en masculí– componen una representació de la societat. Si no són millors, més capaços o més integres, probablement és que tampoc no ho som la majoria de la població. Seria aberrant pensar que és la gent més incapaç la que arriba als llocs de poder. La seva mediocritat és una mesura de la nostra, com la seva competència o genialitat, quan es fan evidents, encara que es reconegui poc.

La segona cosa que crec que cal tenir present és la següent: molt sovint la queixa que es formula és que no han dut a terme allò que van prometre que farien si eren elegits. I és cert, gairebé mai es compleixen enterament les seves propostes. Però en això, cal filar una mica més prim: el que anuncien els partits quan demanen el vot és el que farien idealment, és a dir, si tinguessin un poder absolut per dur a terme els canvis als quals aspiren.

Però, per sort, en democràcia cap partit no té un poder absolut, i ens malfiem dels països on es guanyen eleccions amb un 90% de suport dels electors. Ai, quina poca llibertat de vot hi deu haver, quina poca pluralitat i respecte per les minories! La democràcia es basa en la representació de grups amb interessos diversos, i tots han de ser tinguts en compte en funció del seu suport electoral. Quan un partit arriba a governar, no pot fer el que ha promès oblidant tots els grups que tenen altres interessos: ha de governar per a tothom. Pot dur a terme el seu programa en funció del suport real, però com que només és parcial, haurà de negociar i pactar amb els representants d’altres interessos, i arribar on pugui. Recordeu: el pitjor govern és aquell que contribueix a la divisió social, a l’enfrontament entre sectors de la ciutadania, i això generalment vol dir que ha tirat pel dret a l’hora d'aplicar la seva política, desoint els qui hi estan en contra. Potser serà molt satisfactori per als seus votants, però haurà creat un conflicte que afebleix la cohesió social i, per tant, en aquest sentit, el conjunt de la ciutadania.

Un problema diferent és que, sovint, la força de cada partit per aplicar les mesures que propugna es veu modificada per pressions dels grups socials més potents. Pressions a vegades visibles però sovint no tan visibles, que transcorren en despatxos i en converses privades. Això falseja els resultats de les eleccions, perquè hi ha grups que poden aconseguir més avantatges dels que els tocaria a partir dels resultats electorals. I, òbviament, tots sabem que no tots els grups socials tenen les mateixes possibilitats d’exercir aquestes pressions. Aquest és un element greu, distorsionador de la democràcia, i com més puguin els governs escapar d'aquest tipus de xantatges i pressions, millor. Però hem d’entendre que el que pot fer cada govern no és exactament el que ha proposat, sinó la resultant d’una suma d’interessos molt diversos.

¿Que sovint els resultats de la gestió política són decebedors per a moltes persones? I tant! Van confiar en un partit i no ha fet allò que havia dit. D’acord, però cal tenir en compte que sort en tenim, que els poders no siguin absoluts. Ens agradaria que el partit que vam votar hagués dut a terme allò que consideràvem necessari, i no ha estat del tot així. Però imagineu-vos que guanya un partit que pretén el contrari i que, sense escoltar l’oposició ni cap altra raó, imposa allò que va prometre... Els retrocessos democràtics podrien ser brutals, i, malauradament, hi ha prou indicis que no es tracta d’una situació imaginària. Veiem molts símptomes que ens avisen que això pot succeir.

Estem en un moment delicat, i cal preservar la democràcia; qualsevol altra forma de govern s’ha demostrat perjudicial. I cada vot compta: encara que no guanyin els teus, els dones força per oposar-se a formes dictatorials. Ens deceben a vegades, sí. Però si pensem en la lògica de la democràcia, veurem que sovint no és per incapacitat seva, sinó perquè cal arribar a pactes. Hem de deixar de banda les temptacions de comportar-nos com petits dictadors, i no voler imposar a tothom allò que ens sembla convenient des del nostre criteri o la nostra convicció.