De l'Odeon al Romea
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsL'haver-se celebrat ara fa poc el cinquantenari de la instal·lació del Teatre Català a Romea ens ha suggerit la idea de recollir aquestes lleugeres notes sobre el teatre Odeon, desaparegut a les darreries de l'any 1887, i en el qual començà a treure lluc i perfilar-se el nostre teatre nacional, no amb l'intent de contribuir a la història de la nostra institució, [...] sinó amb el propòsit de divulgar quelcom de l'anecdòtic, que roman dispers entre els fulls de velles publicacions.
Els records de la majoria dels que han conegut l'Odeon i en poden parlar per pròpia impressió no van gaire més enllà de l'Odeon d'en Piquet, batejat per la menestralia barcelonesa del 75 al 87 de la passada centúria amb el nom brutalment expressiu de l'Escorxador, per la multitud de víctimes i desgràcies de tota mena que cada diumenge i festes de precepte tenien lloc damunt d'aquell petit escenari.
Durant els setze anys que en Piquet fou l'empresari i l'únic autor de la casa, no hi hagué cataclisme geològic, malvestat, acció guerrera, sinistre terrestre o marítim, crim sensacional, procés emocionant, fet divers cridaner, còmic o dramàtic, al qual ell no sabés donar-hi representació plàstica, convertint-lo en drama, comèdia o obra de gran espectacle. [...]
L'Odeon no sempre havia estat l'escorxador d'en Piquet. És cert que va seguir en sentit invers els progressos de Barcelona i del teatre català, però en determinats moments de la seva història, fou el seient del nostre teatre i el lloc on es donaren a conèixer els autors i els comediants que més tard foren les figures més glorioses de la nostra escena. [...]
A l'any 1862 s'inaugura el Romea. [...] A partir d'aquesta data s'entaulà entre els dos teatres una competència que durà fins al 71, en què l'Odeon passa a mans d'en Piquet, quedant Romea consagrat casal i seient del Teatre Català. No és cosa nova, doncs, l'existència de dugues empreses de teatre català en pugna, ans al contrari, pot afirmar-se que cap de les competències hagudes entre les moltes empreses de teatre català que han actuat a Barcelona han assolit l'abrivament d'aquella primera. [...]