Lobis contra la biodiversitat
Professora de filosofia a la UABDies enrere va aparèixer el cap d’un llop flotant a la piscina pública d’Infiesto, a Astúries. Des de fa anys, diversos cadàvers de llop han anat apareixent per tot el principat, alhora que proliferen denúncies falses d’atacs de llops a ramats.
L’altre dia, uns ramaders –amb el suport del sindicat AEALL-ASAJA i Unió de Pagesos– van abandonar a l’oficina del Parc Natural de l'Alt Pirineu un vedell malferit dient que havia estat atacat per un os; però els experts no van trobar cap indici d’os, i ara l'ONG FAADA ha denunciat els ramaders per maltractament animal. L'entitat ecologista IPCENA també demana que se'ls sancioni. A França ha dimitit Nicolas Hulot, ministre de Transició Ecològica i Solidària, entre altres raons, perquè estava fart del lobi de la caça. La passada primavera el Senat espanyol va modificar la llei de patrimoni natural i biodiversitat tal com li demanaven els caçadors, malgrat les crítiques dels principals moviments ecologistes de l’Estat.
El que aquestes notícies tenen en comú és l’existència de lobis contra la biodiversitat, formats en gran mesura per caçadors i ramaders. Per a ells, la natura és una mercaderia: quan miren un vedell o un os només veuen els diners que poden guanyar o perdre. Han sabut guanyar-se el suport de partits polítics i s’han acostumat aconseguir que els seus interessos econòmics privats tinguin pes en les decisions polítiques, encara que atemptin contra el bé comú. També intenten que la premsa informi de manera distorsionada, que generi una por absurda contra la nostra fauna salvatge, per tal que la ciutadania els doni suport.
La península Ibèrica és el lloc d’Europa amb més biodiversitat, el que més territoris aporta a la Xarxa Natura 2000. Naturalistes d’arreu del món admiren els llops salvatges de Zamora, les migracions d’aus a l’estret de Gibraltar, els voltors del Pirineu. La natura és el millor patrimoni que tenim i ens cal cuidar-la, però hi ha negocis treballant per destruir-la.
A tot el món s’està produint una extinció massiva d’espècies. L’anomenem 'sisena extinció', però aquest nom és enganyós. Les altres extincions van ser per causes naturals, mentre que aquesta és, purament, per motius econòmics. Més de 26.000 espècies de fauna i flora estan en perill perquè hi ha negocis que fan diners destruint-les: els que cacen animals com a trofeus, els que trafiquen amb animals vius per circs i zoos, els que maten animals per vendre parts del seu cos suposadament curatives, els que destrueixen ecosistemes sencers per generar terres de cultiu, i també aquells ramaders que voldrien la terra només per a ells, lliure de qualsevol altra forma de vida, per poder criar i matar els seus ramats sense molèsties. Són els ramaders que fomenten la por a la fauna salvatge, que s’inventen atacs de llop o d’os. No oblidem tampoc que la ramaderia és una de les principals causes de l’escalfament global.
Erik M. Conway i Naomi Oreskes descriuen al llibre 'Mercaderes de la duda', editat en castellà per Capitán Swing, com a Estats Units s’ha anat construint un lobi cada cop més poderós dedicat a posar en dubte el que sabem sobre la pluja àcida, el forat de la capa d’ozó o l’escalfament global. Aquest lobi, finançat per negocis altament contaminants que estan fent emmalaltir el planeta sencer, ha arribat a aconseguir que Trump retiri Estats Units de l’Acord de París contra el canvi climàtic.
Com és possible que tots aquests lobis es facin forts i la societat no reaccioni? La raó es senzilla: la majoria de la gent ha desconnectat del món natural i no en sap pràcticament res, malgrat que la nostra vida i la nostra salut en depenen. Un exemple: quan caminem pel nostre barri o per un parc urbà, ens anem trobant ocells, petits rèptils, algun mamífer, insectes, però la majoria de la gent no sap identificar quines espècies són ni quines funcions realitzen als ecosistemes. La natura és una comunitat multiespècie, però nosaltres ens tanquem en la bombolla antropocèntrica, i només acceptem els altres animals si és per fer diners amb ells o per fer-los servir com a instruments. Aquesta ignorància creixent de les altres espècies, de la natura, deixa la societat indefensa davant de lobis sense escrúpols. Si no coneixem la natura, no entendrem el que implica l’extermini d’espècies, la destrucció d’ecosistemes o l’escalfament global, fins que sigui massa tard.
Cada cop més estudis alerten que la nostra salut depèn d’una natura sana. No sols la salut física, també la salut emocional i mental. Protegir la natura és protegir-nos.
