ABANS D'ARA
Opinió20/07/2013

L'oasi català (1936)

De l'article d'Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882-Perpinyà, 1949) a La Humanitat (15-III-1936). Un oasi assolat per la sorra de la guerra esventada des del nord d'Àfrica.

Antoni Rovira I Virgili
i Antoni Rovira I Virgili

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl grau de ciutadania aconseguit a Catalunya per una llarga tradició que el catalanisme ha renovat, permet d'evitar ací moltes de les crisis convulsives que en altres llocs es produeixen. Hi ha a la nostra terra una vibració permanent, mantinguda dins els límits dels drets democràtics. [...]

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Així havent vist com durant la segona República, Catalunya ha estat alhora la contrada més esquerrista i la més lliure de desbordaments incontrolats. ¿Qui no recorda l'exemple admirable de serenitat i de contenció que va donar la democràcia catalana en els primers mesos de la República, quan Lluís Companys, realitzant un sacrifici personal i contrariant la pròpia vocació, exercí de governador civil de Barcelona? [...]

Cargando
No hay anuncios

El nostre desig no és pas que Catalunya sigui, dins l'Estat espanyol, un oasi de pau, o bé -per a usar una imatge més adequada a les actuals circumstàncies- una clariana tranquil·la enmig d'un bosc en flames. El nostre desig és que tot l'Estat espanyol i tots els Estats trobin la solució legal i pacífica de llurs problemes interiors i exteriors. [...]

Per un sentiment de solidaritat humana amb els nostres afins i aliats d'Espanya i pel propi interès, no podem ésser neutrals en les lluites defensives i ofensives de la República. El nostre oasi, si oasi hi ha, no té al seu entorn muralles ni fossats. Som una terra oberta, amb connexions múltiples i evidents amb les altres terres peninsulars. I els perills comuns exigeixen una acció comuna. [...]

Cargando
No hay anuncios

Que ningú no demani ni esperi que l'oasi català serveixi per a conservar privilegis de classe, per a aturar l'obra de reforma justa, per a impedir la realització dels principis d'esquerra. Oasi o no, la Catalunya autònoma ha de situar-se a la davantera de l'esquerrisme republicà i ha de portar a cap -pels camins legals mentre aquests siguin lliures- l'obra transformadora que les extremes dretes voldrien impedir provocant escenes de sang i de foc. [...]