“Lo catalanisme-Avants y ara”

Tria JM CASASÚSAcudit publicat a La Campana de Gràcia (14-X-1899) deu dies abans del cessament de Manuel Duran i Bas (Barcelona, 1823-1907) com a ministre de Gràcia i Justícia al govern Silvela-Polavieja. Va ser un dels primers desenganys històrics del catalanisme possibilista, ara fa més de cent anys. L’entrada de Duran i Bas al govern de Madrid, el març del 1899, havia alimentat en els regionalistes l’esperança de veure arribar l’hora de les concessions a Catalunya. Aquell ministre, de qui depenien els afers eclesiàstics, va reeixir a situar a les seus de Vic i de Tarragona bisbes catalans compromesos amb els ideals de la Renaixença: Josep Torras i Bages i Josep Morgades. Les vel·leïtats descentralitzadores d’aquell govern regeneracionista van ser combatudes sense miraments per la premsa de Madrid. El govern Silvela, sense Polavieja, que també havia dimitit, va prendre una actitud cada dia més hostil al catalanisme. Com va escriure Antoni Rovira i Virgili uns anys després, amb aquella crisi “havia fracassat el primer assaig de col·laboració catalana en el govern d’Espanya”. Al costat de l’acudit de La Campana de Gràcia apareixien els següents rodolins, titulats “Manual del perfecte català”: “Tot lo que surt de Madrit / ho has de tenir per ben dit. / Les lleis no vulguis dictar-les; / lo que has de fer és acatar-les. / Tu només t’has de cuidar / que de pagar i treballar”