És lluny o està lluny?
Divendres plantejava si fregar pot significar estar molt a prop , i una lectora em diu si no seria més correcte ser molt a prop. La resposta, com en el cas de ser lluny i estar lluny , és que totes dues formes són possibles depenent d'un conjunt de factors.
La distribució ser/estar exemplifica molt bé un del problemes que la diversitat dialectal planteja a l'estàndard: ¿on el situem en el continu entre les varietats més pròximes al bressol gàl·lic i les que han fet més camí pel vessant hispànic?
Pompeu Fabra en va parlar poc però lingüistes com Joan Solà i Joan-Rafael Ramos n'han descrit els usos més generals, i hi ha un notable consens per basar-hi una norma que sense coincidir amb cap dialecte sigui prou flexible i equidistant per acollir-los a tots.
Hi ha acord, per exemple, que quan es tracta de situar coses en l'espai de manera concreta i objectiva, i al marge de tota circumstància, fem servir ser : "Les sabates són a l'armari", "El teatre Capitol és a la Rambla". I no és un acord gens acomodatici:és un ús gairebé inexistent en valencià i tortosí i en clara recessió a Barcelona, on molts -sobretot els més joves- diuen estar .
Però la cosa es complica quan el subjecte és animat, l'espai és figurat i hi ha una càrrega de subjectivitat. Així com a "L'escola és lluny de casa" hi ha consens a abonar ser , tot i que contradiu un ús molt general, a "CiU no és lluny de l'independentisme", l'ús d' estar és com a mínim igual de correcte. Demà ho acabarem de veure.
