Aviat transformarem la Lluna per sempre
La Lluna va per lliure. És única al cosmos conegut: una roca solitària el diàmetre de la qual és la quarta part de la del seu planeta amfitrió, l'únic lloc on s'ha trobat vida. I està sola: és un erm desolat, torrat pel sol i cobert de cràters que alberga poca cosa llevat del que nosaltres hi portem, ja sigui amb la ment o en naus espacials. Però això està a punt de canviar.
S'espera que en les pròximes setmanes un coet surti de l'atmosfera terrestre i enviï una nau espacial anomenada Nova-C cap al pol Sud de la Lluna. Si tot surt com està planejat, Nova-C, una creació de l'empresa privada Intuitive Machines dins del programa de Serveis Comercials de Carregament Lunar de la NASA, allunarà uns set dies més tard amb un conjunt d'instruments científics. També transportarà una col·lecció de narracions emmagatzemades en discos de microfitxes, diverses càmeres i una sèrie de petites escultures de l'artista Jeff Koons tancades en un cub que es quedaran a la Lluna per sempre.
El llançament previst per al febrer arriba poc després de l'intent fallit d'allunatge d'una altra empresa. Peregrine, construïda per Astrobotic Technology en el marc d'un altre contracte dels Serveis Comercials de Carregament Lunar, va aconseguir sortir a l'espai el 8 de gener, però va haver d'interrompre la seva missió a causa d'una fuita de combustible. Va fracassar en l'objectiu de ser la primera missió privada a la Lluna, però Nova-C ho podria ser –com ho podria ser la següent i moltes més–. Un escenari que pot semblar un pas emocionant en les ambicions còsmiques de la humanitat, però que també augura un futur descoratjador en què la Lluna esdevé un formiguer d'iniciatives humanes no regulades que la transformaran de manera irreversible.
Els humans no han tocat la Lluna des del final del programa Apol·lo el 1972, i els robots ho fan només de tant en tant a través d'intents costosos de finançament públic que sovint fracassen. Tot i això, el que té números que passi al febrer és nou. Per primera vegada, la Lluna l'ocuparà el capital privat, incloent-hi petites start-ups els objectius de les quals van més enllà de la ciència i l'exploració, amb el llançament d'aterradors i càpsules. Aquestes missions segueixen tenint una important subvenció de la NASA i altres agències espacials que busquen tornar de debò a la Lluna, principalment a través del programa Artemis de la NASA, que ara té com a meta portar la primera dona astronauta a la Lluna el 2026. El programa de Serveis Comercials de Carregament Lunar, com a part d'Artemis, anima les empreses privades a construir aterradors i fins i tot vehicles d'exploració que la NASA pot pagar per utilitzar, cosa que contrasta amb l'enfocament tradicional de l'equipament fet a la NASA. Això vol dir que, encara que transportin experiments científics fets amb recursos del govern, els nous aterradors seran creacions d'empreses privades amb finançament comercial que poden optar per afegir altres carregaments no científics que hagin comprat altres clients.
La llibertat de triar qualsevol carregament pot generar controvèrsia. Nova-C farà servir revestiments termoreflectants a partir de dissenys de la marca de roba esportiva Columbia; un lloc web de l'empresa mostra el logotip de Columbia, en la versió d'un artista, en un lloc destacat de la nau espacial mentre es posa sobre la superfície lunar. El fallit aterrador Peregrine transportava petites quantitats de restes humanes incinerades. El 2019, un aterrador israelià va transportar uns quants milers de tardígrads deshidratats, criatures microscòpiques que poden sobreviure al buit de l'espai. No està clar què els va passar quan l'aterrador es va estavellar, però l'intent va generar noves angúnies sobre el transport de materials biològics a la Lluna. En llançaments futurs s'intentarà enviar més restes humanes incinerades a la Lluna, així com càpsules del temps, missatges i altres materials que provocaran objeccions diverses.
És probable que aquesta nova era de missions lunars canviï la relació de la humanitat amb la Lluna. Abans que això passi, ens devem a nosaltres mateixos —i li devem a la mateixa Lluna— una reflexió més detinguda sobre què representa l'únic satèl·lit natural del nostre planeta. Tot el que hi fem durarà per sempre. Tenim una enorme responsabilitat amb el futur de la Lluna i amb el de tots els que viuen aquí a prop seu.
El món inert i espectral que acompanya la Terra guia la nostra existència. Protegeix el nostre planeta del caos climàtic moderant l'eix terrestre. Va fomentar l'evolució de la vida complexa. Amb les marees, la Lluna va arrossegar els animals vertebrats cap a la terra. Els primers humans la feien servir per marcar el temps, crear calendaris i forjar les primeres civilitzacions; després la vam fer servir per consolidar el poder, desenvolupar la religió i inventar la filosofia i la ciència. Ha tingut un paper fonamental en la nostra evolució biològica i cultural i és un element primordial en tot, des de les trinxeres de la guerra fins als nostres somnis més elevats.
Abans que s'acabi aquesta dècada, si teniu un telescopi amb prou potència, és possible que vegeu indicis de construccions humanes o fins i tot assentaments a la Lluna. El maig del 2023, l'auditora PwC va estimar que el sector espacial tenia un valor global de 469.000 milions de dòlars i que superaria el bilió el 2030, ja que els països i les empreses cada vegada fan servir més els satèl·lits per a la indústria, la generació d'energia i les dades. Les estimacions de la mateixa NASA mostren que el 2022 la despesa en programes d'exploració lunar va estimular una producció de més de 20.000 milions de dòlars als Estats Units. L'agència ja ha atorgat milers de milions de dòlars en contractes a empreses privades, incloent-hi gegants consolidats com Lockheed Martin; nous actors recolzats per multimilionaris, com SpaceX i Blue Origin; agressives empreses emergents com els fabricants d'aterradors Astrobotic i Intuitive Machines; i l'empresa de recerca d'energia nuclear Zeno Power. "Estem en un punt d'inflexió en què les idees que abans quedaven confinades a les pàgines de la ciència-ficció ara representen oportunitats d'inversió atractives", es pot llegir a l'informe de PwC.
Algunes d'aquestes empreses prestaran serveis d'aterratge a agències espacials, universitats o empreses privades de recerca; altres ajudaran a proveir-los energia, orientació o serveis de planificació de missions per a altres missions lunars, amb l'objectiu de conrear una economia lunar autosuficient. Després d'assabentar-se del servei de cremació que prepara Celestis Memorial Spaceflight per enviar cendres humanes a la Lluna a bord del Peregrine, el 21 de desembre el president de la Nació Navajo, Buu Nygren, va escriure a l'administrador de la NASA, Bill Nelson, i a altres alts càrrecs per demanar-los que el llançament s'endarrerís. El poble navajo venera la Lluna com un objecte d'importància espiritual.
“L'acte de dipositar a la Lluna restes humanes i altres materials, que en qualsevol altre lloc podrien ser enteses com a deixalles, equival a profanar aquest espai sagrat”, va escriure Nygren.
La protesta del president navajo és un exemple que l'ús de la Lluna, fins i tot per a les finalitats més benintencionades, demana un enfocament col·laboratiu i reflexionat. La Lluna és de tots, és a dir, no és de ningú; l'ús que qualsevol faci de la Lluna l'ha d'examinar tothom. Els allunatges programats per al 2024 i el 2025 en el marc del programa de Serveis Comercials de Carregament Lunar inclouen un robot que busca aigua, un sistema de navegació que funciona com un dispositiu GPS, instruments per sondejar l'interior de la Lluna i contenidors de mostres que recol·lectaran terra lunar. Aquests aterradors privats s'uniran a una flotilla de vehicles exploradors, aterradors i instruments científics governamentals dels Estats Units, la Xina, Rússia i l'Índia. A l'agost, l'agència espacial índia va fer allunar un nou vehicle explorador, i es va convertir així en el quart país que ho aconsegueix. La setmana passada, després de repetits intents fallits, el Japó es va convertir en el cinquè país del món a fer aterrar amb èxit una nau espacial a la Lluna.
Tot i això, l'espai continua sent difícil, com ho demostren els fracassos recents d'allunatge de Rússia i de l'empresa israeliana SpaceIL, la que transportava els tardígrads el 2019. La Lluna s'erigeix imponent al nostre cel la majoria de nits i de dies, però és a uns 400.000 quilòmetres de distància. Una cosa és llançar coets des de la Terra i una altra és arribar a la Lluna.
Des del 2020, representants de la NASA han intentat desbrossar un camí més cooperatiu cap a la Lluna per mitjà dels Acords Artemis de l'agència, un marc no vinculant que respecta el Tractat sobre l'Espai Ultraterrestre del 1967 i demana als signants que millorin la col·laboració entre les nacions acordant normes internacionals per als equipaments, ajudant-se entre si en cas d'emergència, compartint dades científiques i protegint els llocs d'allunatge de les missions Apol·lo. Tot i això, els acords també deixen molt de marge per a l'extracció i l'ús de “recursos” extractius, que podrien incloure pols lunar, aigua, elements de terres rares o altres materials.
Ser a la Lluna com a exploradors espacials, científics, potser fins i tot com a rastrejadors del subsòl que volen ajudar gent de la Terra, té un valor. Però els humans tendim a convertir l'exploració en extracció i sembla que les nostres intencions a la Lluna van per aquest camí. La Lluna no estarà sola gaire temps. Però és, i serà per sempre, silenciosa. No hi ha tempestes estrepitoses, ni onades que trenquen, ni refilar d'aus, ni himnes. Hem de ser la seva veu. Aviat canviarem la seva superfície i la nostra relació amb ella per sempre. Com a mínim, devem a la Lluna un debat meditat sobre per què ho farem i com.
Copyright The New York Times