Diana Riba, Kènia Domènech i Oriol Junqueras
22/09/2024

La lluita per la llibertat en el món d'avui

3 min
El Parlament Europeu, a Estrasburg, durant l’elecció de la presidència de la Comissió.

Vivim un canvi d'època. Dues de les principals curses en l'àmbit global són la intel·ligència artificial i la transició ecològica. Qualsevol país que vulgui estar a l'avantguarda cal que sigui punter en aquests dos àmbits.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La IA és la nova revolució industrial: la hiperconnectivitat, l'internet de les coses, la digitalització i la datificació transformen les societats modernes amb noves formes de viure. Cal estar amatents als desenvolupaments de la IA un cop s’ha establert el marc regulador amb l’aprovació del reglament europeu. Cal estar atents als bons usos i aplicacions de la IA perquè realment ens procurin una vida millor per a tothom.

El volum de la dataesfera global ha crescut exponencialment des del 2010. Internet ho ha canviat tot. Vivim l’afany de recollir dades, generar informació, definir evidències i coneixement enfront de les incerteses i riscos.

Un dels elements essencials per a la digitalització és la fabricació de semiconductors. Només Taiwan ja produeix més del 60% de semiconductors al món. La UE és conscient de la importància de guanyar terreny en aquest camp i el 2022 va adoptar la llei europea de xips, que ha suposat, per exemple, que s’inaugurés a Alemanya una fàbrica de xips, precisament, d'una firma taiwanesa. Per això és indispensable que l’any 2026 entri en funcionament la planta de producció de xips a Catalunya que tant hem defensat els republicans, partidaris d’un model de país industrial.

Vinculat amb l’anterior, un altre repte és la urgència en la transició energètica, amb la reducció d’emissions i l’adaptació al canvi climàtic, que és una de les amenaces més severes que patim. Sobretot si tenim en compte que el processament de dades multiplicarà per sis, en cinc anys, les necessitats de consum elèctric. 

Les renovables han de prendre una envergadura colossal si no volem trobar-nos aviat en situació de col·lapse, amb milions de persones convertides en refugiades climàtiques i espècies que desapareguin per sempre.

Catalunya, com a país mediterrani, és altament vulnerable i cal avançar en sobirania energètica verda. Si no volem dependre dels interessos de règims autocràtics, ens cal invertir molt en energies renovables. Són la forma més eficaç de guanyar sobirania, reduir costos climàtics i garantir un món interconnectat més pacífic.

Veus autoritzades del pensament econòmic mundial acaben de signar la declaració de Berlín com a contrapunt al caduc consens de Washington a l’hora de definir el paper dels estats en la política industrial, les estratègies per combatre les desigualtats i el canvi climàtic. Denuncien la manca de respostes efectives que deriven en malestar polític i populismes que amenacen la democràcia. Reivindiquen polítiques que reconnectin amb la confiança de la gent i atenguin els problemes socials: la prosperitat compartida, la feina digna, el control públic d’interessos estratègics, l’equilibri entre els mercats i el bé comú, i la inversió en l’administració pública innovadora i eficaç per generar oportunitats configuren un referent indiscutible per a les polítiques públiques de progrés.

Qualsevol avenç serà en un context de gran complexitat. Durant la campanya de les europees ja advertíem de l'avenç d'una internacional reaccionària creixent. Es tracta d'una aliança global que es coordina políticament i econòmicament amb l’objectiu final de deteriorar les democràcies des de les mateixes institucions. I sí, sovint finançada per règims com el de Putin. 

Veiem com països occidentals esdevenen democràcies il·liberals. Són països formalment democràtics on minva la tolerància política i social, amb una dubtosa separació de poders i un estat de dret cada cop més dèbil. Una part de l'estat espanyol respon a aquests paràmetres.

Urgeix crear un contrapès europeu que blindi els avenços en matèria de drets adquirits durant dècades. Un exemple és el cordó sanitari a l'extrema dreta que hem aconseguit imposar al Parlament Europeu.

Catalunya pot i vol esdevenir una peça important d'aquesta lluita per la democràcia i la llibertat, que també ens juguem en l’economia i la tecnologia. I per això cal fer una feina ingent en l'àmbit internacional per teixir encara més aliances. Volem liderar una proposta política global que tingui com a objectiu fomentar la coordinació d'activistes, sindicats, moviments socials i partits en defensa de la democràcia, la justícia social i la sostenibilitat.

Cal unir i canalitzar aquestes energies per tal que la revolta del bé comú arribi a tot arreu. Modernitzar i fer sostenibles les nostres economies, garantir uns ecosistemes sans i construir unes democràcies lliures, fortes i socialment més justes són objectius inajornables. Catalunya ha de fer un pas endavant i actuar amb visió d’estat.

Diana Riba és diputada al Parlament Europeu, Kènia Domènech és regidora a l'ajuntament de Parets del Vallès i Oriol Junqueras és exvicepresident de la Generalitat
stats