¿El govern espanyol vol limitar el preu dels lloguers?
El ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) es nega a donar llum verda a l’aplicació dels topalls dels preus dels lloguers als 140 municipis de Catalunya que la Generalitat ha declarat com a zones de mercat residencial tensionat. Un cop més, la polèmica llei pel dret a l’habitatge digne és notícia. Un cop finalitzat el període d’exposició pública de la memòria que justifica la declaració de zones de mercat residencial tensionat, la Generalitat de Catalunya pensava començar a aplicar els límits als preus dels lloguers que regula la llei. Però després de la reunió que va tenir lloc dimecres passat entre la ministra i la consellera de Territori, va quedar clar que l'aplicació va per llarg.
La ministra va anunciar que el govern espanyol no dona per bona la memòria presentada per la Generalitat de Catalunya perquè no es pot acceptar l’aplicació de l'índex de referència de preus de lloguer català com a mesura per limitar els preus dels lloguers: s’ha de crear un índex a escala estatal, i fins que això no succeeixi no es podrà aplicar la normativa que modifica la llei d’arrendaments urbans amb la finalitat de fixar topalls als preus dels lloguers dels habitatges ubicats en aquestes zones declarades de mercat tensionat. Amb aquestes declaracions ha quedat palès que no existeix una voluntat política per part del govern estatal de facilitar l’aplicació de la norma. Vegem per què.
La llei pel dret a l’habitatge estableix que les mesures regulades a la llei no entraran en vigor fins que es publiqui la resolució del MITMA que reculli la relació de zones de mercat residencial tensionat que hagin estat declarades per les comunitats autònomes. Per aquest motiu, el MITMA es nega a fer aquesta publicació, al·legant que la memòria que justifica la declaració no és correcta. Ara bé, en lloc de permetre a la Generalitat esmenar els defectes de la memòria necessaris per complir els requisits legals i així poder donar llum verda a l'aplicació de la norma, el ministeri al·lega que cal que primer es publiqui l’índex de preus de lloguer estatal. I això la norma no ho diu enlloc. Els preus dels lloguers es limiten mitjançant dos conceptes: els preus regulats als contractes anteriors i els índexs de preus de referència, que s’apliquen en supòsits diferents i es regulen en apartats diferents de la llei d’arrendaments urbans. En cap moment la llei fa dependre la declaració de les zones de mercat tensionat de l’aprovació dels sistemes d’índex de preus. Són temes diferents regulats de forma separada i independent.
A més, un altre dubte que sorgeix és si es podria acceptar l’aplicació dels índexs autonòmics per topar els preus dels lloguers, com demana la Generalitat. En la meva opinió, està clar que la Generalitat no té competència per declarar l’aplicació de l’índex català per reial decret, com ha fet amb la seva declaració. No obstant, si hi hagués voluntat política per part del govern estatal, es podria arribar a un acord per donar-lo per vàlid sempre que es doni compliment a la regulació establerta a la llei pel dret a l’habitatge. La mateixa normativa estableix que el sistema d’índexs de preus de referència ha de reconèixer les especificitats territorials i que les comunitats autònomes poden crear els seus propis índexs per a l’exercici de les seves competències i per crear les seves polítiques. Per això, el que caldria fer és iniciar, amb caràcter previ a l'aprovació, un procés específic de col·laboració entre el ministeri i les comunitats autònomes per desenvolupar el sistema d’índexs, utilitzant per crear-lo no només els sistemes d’informació autonòmics sinó també els estatals (dades del cadastre, registre de la propietat, etc.) i que la seva aprovació es publiqui per resolució ministerial.
En definitiva, en la meva opinió, un cop esmenada la declaració de zones de mercat tensionat no hi hauria d'haver impediment per publicar la corresponent resolució ministerial que permetria aplicar la part de la normativa que limita els preus dels lloguers segons les rendes dels contractes de lloguer anteriors, en els termes establerts a la llei d’arrendaments urbans. I, d'altra banda, si hi hagués voluntat política es donaria compliment al compromís adquirit per a la creació del sistema d’índexs de preus de lloguer de forma conjunta amb les comunitats autònomes que ho vulguin. A més, cal recordar que en cap cas es parteix de zero, perquè ja existeixen sistemes d’índexs tant a escala estatal com a autonòmica.
