A poc a poc anem veient els efectes de la nova normativa que, a través de les zones regulades, que contenen la immensa majoria d'habitatges, ha posat límit als preus de lloguer. El preu de lloguer, sent encara inassolible per a moltes persones, s'ha reduït un 0,9%, marcant una diferència amb la resta d'Espanya. Als municipis no regulats de Catalunya ha pujat un 6,1%. En tots dos casos comparem el tercer trimestre del 2024 amb el del 2023. Conclusió primera: posar límit als preus ha fet que els preus deixin de pujar. Amén. A priori, això sembla una bona notícia. Però en economia cal analitzar les dades en un context ampli. Què està passant al mercat?
Molt senzill: els propietaris a qui no els surt a compte llogar a aquests preus han retirat els seus immobles del mercat de lloguer. Així, les dades proveïdes per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya indiquen que en les zones regulades la totalitat de contractes signats s'ha desplomat un 15,6% en comparativa anual. Es compleix així una de les previsions que fèiem molts economistes: una mancança de pisos de lloguer. El preu és el símptoma d'un problema, però no és la causa del problema. Igual que la febre és símptoma d'una malaltia bacteriana, si només tractem la febre amb antitèrmics, el pacient es troba temporalment una mica millor, però, a la llarga, empitjorarà perquè no estem combatent el bacteri amb antibiòtics. De què serveix un lloguer més barat si no trobo pis per llogar?
I això és el que està passant. Es donarà, i cada vegada més, la paradoxa que veurem el lloguer abaratir-se, però que la gent no trobarà pis. I llavors les manifestacions ja no seran perquè els lloguers són cars, sinó perquè no hi ha llocs on viure. Començaran les regulacions a base de multes al propietari que tingui un pis buit i no el llogui, ja ho veuran. Però, de nou, s'estarà tractant de resoldre el problema amb la medicina equivocada, i el propietari es buscarà una altra sortida. Qualsevol, menys perdre diners o no rebre una renda que li compensi la tinença de l'immoble.
La solució és ben simple. Falten centenars de milers d'habitatges de protecció oficial, social o destinats a col·lectius sense possibilitats. El propietari no és el culpable de la mala gestió del sòl, de les llicències i de la falta d'oferta.
