Un lloc on viure

Al mateix temps que pugen les temperatures, l’ambient s’escalfa excessivament. Sort que tornen a baixar, perquè ja sabem que l’apocalipsi serà sufocant, però potser no cal que comenci ara mateix. Encara que el risc d’incendis, els metafòrics i els reals, augmenta, i la sequera s’imposa. El seu nom lleig ens omple els dies mentre en uns dies més llunyans plou sobre mullat. A Turquia, després del terratrèmol, les pluges torrencials s’acarnissen amb els campaments on s’havien refugiat les víctimes del sisme i s’afegeixen més morts a la tragèdia. Aquí i allà, l’ombra d’una gran crisi econòmica reapareix per planejar sobre els nostres caps, vull dir una crisi més gran que la que ja vivim, amb empresaris exhibint beneficis i la ciutadania llepant pèrdues, però no acabes de saber si fa més pànic el Credit Suisse o les prediccions dels experts en la matèria. De fet, fa pànic que tornin els experts en qualsevol cosa. O potser només fan mandra. Mentrestant, els nostres caps amenaçats van pensant què podem fer per evitar el col·lapse total i veiem en les nostres precaucions una inutilitat extraordinària. Si tot se’n va en orris ara ja sabem que a qui salvaran és als bancs i no a nosaltres. També ho sabíem abans, però aquesta certesa no va evitar el mal que ens va fer aleshores ni el que ens farà sempre.

Però si no t’agraden les crisis econòmiques, sàpigues que tampoc ho pots dir gaire alt, que la protesta va més cara que la fruita i la verdura i és molt menys beneficiosa. Això és el que ens acaba de dir el govern espanyol més progressista de la història, que manté una llei mordassa i es menja una altra promesa electoral. No deuen ser gens indigestes, aquestes promeses, perquè se’n fan autèntics banquets. O som nosaltres que tenim l’estómac delicat. Com quan la fiscalia anuncia que no veu delicte en el sorteig dels serveis d’una prostituta a la caserna del Bruc i demana arxivar el cas contra els dos militars que van promoure aquesta iniciativa el desembre passat. L’excusa de la fiscalia és que la rifa de la prostituta era fictícia. Els comentaris masclistes dels militars que van comentar l’oferta fictícia en un xat, en canvi, eren ben reals, però la fiscalia tampoc els considera delictius. Normal. Com estem veient aquests dies, l’educació sexual de la nostra població està a un nivell altíssim i es basa en un respecte total pels cossos de les dones. El que no sé és si amb aquest precedent de ficció de la fiscalia, ara qualsevol podria sortejar el cap d’un militar, sempre de manera fictícia, insisteixo. Però jo de vosaltres no ho provaria. La broma que es pot fer amb el cos d’una dona no es pot fer amb un cos de seguretat de l’Estat. I menys ara que la saga monàrquica començarà també carrera militar.

És aconsellable buscar un refugi mental d’on no et pugui treure el fred que et fa passar una empresa energètica o les declaracions d’un capitalista voraç justificant per què apuja els preus mentre ell no redueix els seus guanys. Un lloc on la terra no tremoli ni el clima s’extremi. Un recer on els canvis de temperatura els produeixi una carícia i les prediccions t’arribin a través de la mirada de qui t’estima. Un espai on les bromes facin gràcia de veritat i no s’hagi de vexar el cos de ningú per fer-les. Un aixopluc on sentir-te segura vagi més enllà de poder anar pel carrer sense l’amenaça d’una agressió. És necessari que construïm el lloc on volem viure abans que els incendis ens cremin les esperances i els governs ens silenciïn les boques.