Per lliure
Ja fora hora que l’independentisme comencés a dir les coses pel seu nom. Cada vegada que algú marca tímidament diferències surten veus escandalitzades exigint unitat, quan el que l’escenari ens mostra són lluites mal dissimulades per l’hegemonia. I és el més normal del món, perquè es vulgui o no s’ha entrat en una altra etapa en què inevitablement els diferents grups recuperaran vida pròpia, i en algunes coses es trobaran i en d’altres estaran en desacord. Si no hi hagués eleccions municipals a la vista, aquesta realitat s’hauria pogut emmascarar fins passat el judici, que avui és l’únic factor que encara estira cap a la unitat. I hauria estat després de la sentència que s’hauria normalitzat el nou sistema de partits i moviments.
Però hi ha eleccions al maig, i les apel·lacions retòriques a la unitat cada cop sonen més com música celestial. Agafem l’exemple de la ciutat de Barcelona. En l’àmbit sobiranista podria arribar a haver-hi fins a cinc candidatures. Esquerra Republicana ha resolt fa temps la seva i la CUP farà el seu camí. És a l’espai PDECat, Crida, Junts per Catalunya i satèl·lits on hi ha la gran bellugadissa. La candidatura anunciada de Forn sembla destinada a ser el pal de paller, però per allà circulen Ferran Mascarell per un cantó i Jordi Graupera en els confins, i llargues llistes de noms que entren i surten. Si tan complicat és congeniar els interessos de Puigdemont, Torra, Jordi Sànchez i el PDECat, exigir unitat als altres esdevé una proclama buida.
Sentirem encara mil vegades la paraula unitat, però cadascú anirà per ell, com és lògic. Esperem així una campanya en què la ciutat sigui el centre del debat, evitant colonitzar-la amb el conflicte identitari, perquè, com escriu Joaquim Forn: “Barcelona no és un cromo a bescanviar ni una variable secundària d’una equació múltiple”. Que cadascú mostri la seva fisonomia, sense les servituds de les unitats d’obligat compliment. Per separat s’és més lliure i se suma més. Després, constituït el consistori, ja vindrà l’hora de les aliances, que tant de bo serveixin per ampliar perímetres. La unitat, si n’hi ha d’haver, que sigui amb els escons comptats. Fins llavors, cadascú per lliure.
