Les llistes de l'estiu

L'estiu és un estat d'ànim. A més d e la calor, les migdiades i els mosquits, l'estiu significa sobretot un canvi d'actitud davant la vida; la vida que tots tenim durant l'any i que consisteix a aixecar-se d'hora, anar a treballar i preocupar-se per intentar complir amb el que ens marca l'agenda. Som milions de formigues obedients i disciplinades que repetim cada dia els mateixos moviments dins del formiguer gegant que és aquest planeta on vivim. Però llavors, i sense que ens en adonem, els dies es comencen a allargar, pugen les temperatures i la roba ens fa nosa. L'estiu i les vacances esdevenen un premi en forma de revolució organitzada que transforma els nostres hàbits durant unes setmanes en què, sense voler-ho, tenim temps per pensar sobre temes transcendents com ara: qui som?, què fem?, què volíem fer?, etc.

M'adono que l'estiu ha arribat quan em trobo a mi mateix fent llistes a la llibreta on anoto les coses importants. Són les llistes dels propòsits per a l'any que començarà, com tots sabem, no al gener, sinó al setembre. Les coses que sí o sí hem de canviar perquè és ara o mai, o perquè és el que sempre havíem somiat fer, o perquè ja n'estem fins als daixonses. Tots hem assistit a alguna d'aquestes converses al voltant d'una paella o passejant al capvespre per un camí vora el riu. De forma solemne, afirmem tot tipus de coses extraordinàries que mai durem a terme com per exemple: aprimar-nos, canviar de feina, fer esport tres dies a la setmana, fer-nos un pla de jubilació, divorciar-nos, anar a les reunions de pares de l'escola, tenir una aventura o aprendre a tocar el piano. De totes les llistes que jo he fet al llarg dels estius, poques coses he dut a terme després, però curiosament escriure en un diari n'ha estat una. Qui ho havia de dir.