'Llir entre narcs'

L’enyorada Alícia Sánchez-Camacho, que està varada al Senat, ha fet avui unes afirmacions plenes de llum. Parlava, tota agitada, de la reforma del reglament de la cambra (aquesta cambra imprescindible) per incloure-hi totes les llengües oficials del regne, entre les quals, aquesta pobra. La dona ha dit que aital reforma buscava “polititzar les llengües de l’Estat”, com si tenir-les prohibides no les polititzés. “Ni Ausiàs March, gallec, ni Ramon Llull, menorquí, ni Àngel Guimerà, ni Eugeni d’Ors, ni Jacint Verdaguer, ni Joan Maragall, ni Rosalía de Castro són patrimoni dels nacionalistes”, ha cridat.

Deixem de banda la poca quota femenina que ha tingut en compte la senadora. Anem als dos homes als quals ha col·locat gentilici. Ausiàs March, gallec; Ramon Llull, menorquí.

Algunes males llengües diuen que s’ha equivocat amb tots dos, però són això, males llengües. Hi ha qui es pensarà que, en haver llegit a la Viquipèdia que March era de Gandia, sense les ulleres de prop, deu haver vist “Ga” i deu haver pensat: "Calla, Galícia". Però no. No se sap, però, efectivament, Llull era menorquí, i March, gallec. De fet, el poema més famós de March ja n’indica la procedència. Llir entre narcs explica la relació d’un home amb una capo de la màfia corunyesa, de gran intel·ligència i bellesa. Pel que fa a Veliñas e ventos, que aquí hem traduït com a Veles e vents, explica la història d’un mariscador amb morriña que vol tornar a veure el mar.

La Sánchez-Camacho no ho ha dit, però Rosalía de Castro, osonenca, quan va fer el seu poema més famós volia explicar la història d’una dona que a la fi podia ajaçar-se amb una nova parella. D’aquí que es digui Follas novas.