Lligar curt el gos

“Un referèndum? No”, diuen. Però sí. Perquè som un subjecte polític i no pas un objecte. Hauríem de poder expressar si volem seguir formant part d’Espanya, perquè no som “una part d’Espanya”. I si algú no ens considera subjecte polític (i ens considera “una part del cos”, com diu Belén Esteban) ens està, doncs, donant la raó. Mantenim una relació tòxica.

I com a membre del subjecte polític que és Catalunya, penso, per un moment, que s’estigués fent al revés. Que el referèndum que volíem fer s’hagués plantejat així: “Vol seguir sent espanyol?” Apa, a contestar. Perquè no és exactament el mateix contestar això que contestar: “Vol deixar de formar part de l’estat espanyol?” Et pregunten si vols seguir formant part d’Espanya i és molt difícil dir “sí”, perquè estàs afirmant que vols seguir formant part de la guingueta. I la guingueta inclou monarquia, esclar, perquè cap partit, cap!, la vol abolir. Com a molt n’hi ha que la volen “modernitzar”, com si “modernitzar” la monarquia es pogués fer sense declarar la república. ¿Vols continuar formant part d’Espanya? Si dius que sí, pensa que la centralització, a partir d’ara, serà encara més paorosa, perquè hi hagi qui hi hagi al poder la qüestió prioritària serà que “això” no torni a passar. I perquè no torni a passar hem de lligar curt els mestres, les AMPA, TV3 i fins i tot l’Institut Ramon Llull.

Vols marxar d’Espanya? Marxar. És un verb actiu, que fa por als que ja estan “situats”, que deia el personatge del Porcel. Vols deixar-me? Costa dir que sí. Però vols seguir vivint amb mi? Ah, mareta meva. Quina condemna és dir que sí, que sí, que vull seguir amb tu i amb tot el que tu ets, que no canviarà, perquè no t’ho pots permetre. Vols seguir formant part d’Espanya? Sí, sí, però d’una Espanya diferent. Diferent? En què? Què canviaràs que no hagis volgut canviar fins ara, perquè no ho necessitaves?