Lliçons d'història
Divergències en les xifres. Encara que sembli impossible, la infal·lible Alícia Sánchez-Camacho s'ha posat de peus a la galleda aquesta mateixa setmana. El motiu? Haver proclamat solemnement, en un acte del Fòrum Europa, que "Catalunya forma part d'Espanya des de fa dos mil anys". L'error és lamentable, ja que amb aquestes paraules la dirigent perifèrica desmenteix les opinions de la veritable lideresa popular, Esperanza Aguirre y Gil de Biedma, que no fa gaires dies va deixar anar que "Espanya és una gran nació amb tres mil anys d'història". Una reflexió -aquesta darrera, que s'allarga en el temps mil anys més que la de Camacho- feta amb ànim de concòrdia, però que demostra una vegada més el nul coneixement en història dels dirigents polítics.
Espanyols des de sempre. No em refereixo, com vostès poden suposar, a la primera idea de la frase, ja que com tothom sap Espanya és, des de temps immemorials, una gran nació, enveja d'Europa, far de la hispanitat i vigia d'Occident. No, on és evident que l'actual funcionària del ministeri d'Indústria va ficar la pota és en el segon concepte, ja que els orígens d'Espanya van molt més enllà d'aquests minsos trenta segles. No fotem, si fins i tot els pobrets nens catalans de primària que el ministre Wert vol espanyolitzar saben que fa deu, quinze o vint mil anys, dins de les coves de la zona del Baix Guadalquivir, de les grutes del litoral asturià o de les cabanes del Ripollès ja es jugava al mus, ja es bevia sangria i els gastrònoms prehistòrics ja polemitzaven sobre si la truita de patates (coneguda, ves per on, com a espanyola) havia de dur, o no, ceba.
Noves dades científiques. Encara més: hi ha estudis força solvents patrocinats per la secció arqueològica de la FAES que indiquen que els Homo heidelbergensis que habitaven la serra d'Atapuerca fa mig milió d'anys ja tenien una plena consciència de ser espanyols. Tanta, que es despertaven cada matí amb la veu aflautada de Jiménez Losantos com a fil musical, es vestien amb pells tenyides amb el color de la roja i s'enfrontaven als lleons, als hipopòtams i a les hienes que pul·lulaven per la contrada al crit de " Santiago y cierra España! " Però això no és tot: el diari El Mundo publicarà properament una exclusiva que demostrarà que el gènere humà no va néixer al cor d'Àfrica, sinó en una pedania de Quintanilla de Onésimo. I que les restes fossilitzades de l'austrolopitec Lucy, amb una antiguitat superior als tres milions d'anys, no van ser descobertes a Etiòpia sinó sota una alzina del terme municipal d'Almendralejo, a prop de Badajoz. Tal com ho senten!
Un home ponderat. Amb tots aquests arguments a favor, ja m'explicaran què més podia fer un home com José María Aznar quan aquesta mateixa setmana es va trobar amb un micròfon davant del bigoti. Amb la seva habitual ponderació -i de la mateixa manera que, quan va tocar, va defensar la nostra llibertat de conduir havent begut les copes de vi que ens sortissin de les parts baixes-, va explicar-nos que "Espanya només podria trencar-se si Catalunya patís abans la seva pròpia ruptura com a societat, com a cultura i com a tradició". Aquesta és una gran reflexió que hem d'agrair a un amic que, recordem-ho, parla català en la intimitat i recita Espriu els divendres al vespre. D'un amic que també te grans coneixements sobre el nostre passat comú i que reivindica "la història de veritat": "La que em permet dir avui que em sento orgullós de ser espanyol", ja que "Espanya és una de les nacions més antigues del món". Des dels temps dels dinosaures, vaja!
Intrusisme laboral. En els dies que corren, si jo fos Marianico el Corto o Chiquito de la Calzada buscaria feina a l'hosteleria, ja que l'intrusisme de determinats polítics de la Pell de Brau en el món de l'humor amenaça de deixar sense feina els professionals de la broma. Perquè, a banda del que ja he explicat -i del que he hagut de deixar en el tinter per manca d'espai- no em negaran que no té un punt de còmic que Vidal-Quadras amenaci i que qui acabi dimitint sigui... la pobra Maria Badia. Navarro, que hi ets?
