Les lliçons de La 2 per a la refundació del 33
La 1 està sumida en una crisi sense precedents. Amb les audiències sota mínims, ni tan sols sembla tenir clar quin ha de ser el seu model. L’externalització de programes eminentment informatius i la voluntat d’afegir als magazins temàtiques de safareig per fer una competència més directa a les privades l’han deixada en una terra de ningú incòmoda. Perquè en paga un preu en prestigi -un bé cada cop més escàs a l’ens, després d’ingerències polítiques de tots colors en els últims anys- sense que això li reporti audiències espectaculars que justifiquin els recursos públics que s’hi aboquen.
Mentre tot això passa, la formigueta de La 2 segueix fent el seu camí discret i ferm. Des de fa deu anys -quan l’entrada de nous canals de la TDT va acabar de fragmentar les audiències- manté una quota de pantalla que la majoria de mesos està entre el 2,5% i el 3%. Però si el 2011 La 1 multiplicava per 5,6 l’audiència de la seva germana petita, el 2020 ja només era 3,4 vegades superior. I si el desembre del 2020 el segon canal aconseguia la seva segona millor dada de la dècada, La 1 va repetir al febrer d’enguany el seu mínim històric del 8,6%.
La fórmula de La 2 per aconseguir-ho ha sigut una programació tranquil·la però ferma i constant. Amb alguns programes nínxol que han fet forat, des d’Órbita Laika fins a Cachitos de hierro y cromo. En un temps de fragmentació d’audiències, enfrontar-te a camp obert amb les privades a base de salseig o realities té un sentit relatiu. Fins i tot la ficció està patint: la temporada actual de Cuéntame segueix sent un èxit d’audiència -i és ja una institució televisiva- però les quotes de pantalla van declinant i fa poc va baixar del 10%, el seu mínim. Les aliances de Mediaset i Antena 3 amb Amazon i Netflix, respectivament, poden fer més d’hora que tard que les ficcions de les públiques evidenciïn les costures d’un pressupost molt ajustat. Sky rojo potser és un bunyol, però ha centrat la conversa seriòfila dels últims dies. I Movistar+ està explotant amb molta intel·ligència la identificació local, de manera que amb un pressupost relativament modest acaba signant sèries notables com Hierro, Mira lo que has hecho oAntidisturbios.
Quan parlem de la crisi del 33/Super3 -en un paupèrrim 0,6% de share - lamentem sovint el fet de perdre el públic més jove i l’infantil, és a dir, el que hauria de ser l’audiència de demà. Però l’empobriment també ho és en l’àmbit temàtic: cultural, científic, divulgatiu, cinematogràfic, ecologista, històric. La refundació d’aquests canals hauria d’incloure un pla per ocupar també els espais d’especialització.
