La lliçó del mestre: Pere Darder i la gènesi de l’escola pública, laica i catalana

Fa pocs dies que ens ha deixat en Pere Darder, un gran referent de l’educació a Catalunya durant els darrers seixanta anys.

Pedagog, impulsor dels Moviments de Renovació Pedagògica, cofundador de l’Escola Costa i Llobera, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, de l’Escola de Mestres de Sant Cugat i de la Facultat de Ciències de l’Educació (les dues de la Universitat Autònoma de Barcelona), articulista, autor pedagògic i president del Consell Escolar de Catalunya. Les biografies vindran i ens permetran de recollir i recordar el llegat d’un gran home; avui, però, toca parlar del mestre que va creure que des de l’educació es podia transformar la realitat.

Impulsor incansable de projectes innovadors en un moment advers, en ple franquisme, i inspirat en els principis educatius de la República, no va tenir por a trencar amb allò establert, o més ben dit, va creure que només des de la ruptura era possible el canvi que necessitava l’educació. Això sí, amb el convenciment que l’assoliment d’aquesta transformació és un projecte col·lectiu.

Un exemple primerenc de tot plegat va ser la fundació de l’Escola Costa i Llobera, l’any 1958, i la incorporació, en aquest centre, de principis fonamentals que, 60 anys després, formen part dels projectes educatius de mots i molts centres, entre els quals destaquen els següents: 

Escola activa. Darder va voler posar els estudiants al centreambassemblees de classe, el consell de representants de l’alumnat i l’atorgament, aleshores insòlit, del protagonisme a l’alumnat pel que fa a la presa de decisions i la gestió del propi aprenentatge.

La biblioteca com a eix vertebrador del tractament de la informació i el gust per la lectura. Creia que la diversitat de materials de qualitat eren importantíssims per aprendre des d’una mirada oberta i crítica. El préstec escolar i la recomanació de llibres tenint en compte la personalitat de cada alumne eren els fonaments d’una biblioteca escolar.

Escola catalana. Darder enteniala identitat lingüística i cultural com la base a partir de la qual aprendre i socialitzar-se.

Escola laica. El centre educatiu havia de ser un espai de llibertat de pensament.

El treball en equip. La presa de decisions havia de ser conjunta, a partir de diferents mirades. Sense consens no hi havia lideratge possible. Aconseguir aplegar, ajustar les diferències sempre amb grans dosis de diàleg. Va introduir la “setmana de la mandra”, en què tot l’equip educatiu, en acabar el calendari lectiu, es formava a primers de juliol. A més, va promoure la coordinació pedagògica amb els centres propers. Ara en diem la xarxa escolar.

Educació integral. L’educació havia de ser global i implicava el concurs de totes les arts, l’educació física i l’esport.

La importància de l’entorn. L’escola havia d’estar lligada a l’entorn físic, cosa que en el cas del Costa i Llobera es traduïa en lliçons sobre natura i a la natura. Sortides, intercanvis amb altres centres. Els campaments escolars. L’entorn social, la participació activa en les dinàmiques culturals i socials del barri, la ciutat i arreu.

Educació emocional. Sense pensar no es pot sentir i sense sentir no es pot pensar i aprendre. Darder tenia el ferm convenciment que el jovent ha de créixer en llibertat i esperit crític, que calia donar-los eines per gestionar els conflictes, per això va instaurar la tutoria com a element fonamental de l’escola.

Comunitat educativa. L’escola no es podia isolar de la comunitat que la conforma. La concebia ambvisió de conjunt: famílies, alumnes, docents i tota la resta de personal de l’escola. I cadascun d’aquests agents havia de participar-hi activament.

Escola inclusiva. El centre educatiu ha d’atendre tot l’alumnat tenint en compte les seves potencialitats i necessitats: aprendre junts des de la diferència. Per fer-ho calia diversificar els mètodes d’aprenentatge, utilitzar eines psicopedagògiques i introduir assessorament psico-socio-pedagògic al professorat i a l’alumnat.

Escola equitativa. L’escola és de tots i per a tots. Quota indicativa segons podien pagar les famílies, subvenció de l’estat. Concert educatiu. Concepte d’escola pública.

Espai escolar. Darder pensava que era bo que el lloc on els joves es formen fosobert, funcional i flexible. Això implicava trencar el concepte d’aula, incloure espais per a usos diversos i per a diferents tipus d’agrupacions dels alumnes segons l’activitat que portessin a terme. El disseny de l’espai escolar també permetia mantenir contacte amb la natura des de dins.

Vint-i-cinc anys després, el 1983, en Pere Darder va deixar la direcció de l’Escola Costa i Llobera per assumir nous reptes. Va impulsar la formació inicial del professorat, amb un nou model que s’implementa a l’Escola de Mestres de Sant Cugat, i va fomentar la formació permanent, basada en la confiança i el protagonisme dels docents, acompanyant-los quan sorgien dubtes i dificultats. Va assessorar molts centres en els seus processos d’elaboració dels respectius projectes educatius i va donar una empenta cabdal al que ara anomenem autonomia de centres: la gestió i organització del centre. Va participar i impulsar les Escoles d’Estiu, organitzades per l’Associació de Mestres Rosa Sensat i pels Moviments de Renovació Pedagògica arreu del territori, i va participar també en l’elaboració de nous materials escolars. Va creure sempre en l’escola pública com a motor de canvi i millora social, assolint un moviment de mestres que es manifesta en la declaració del 1975 Per una escola pública i més tard, el 1978, amb la constitució del CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana). Podem dir, doncs, que parlem d’un dels pares de l’escola pública catalana actual.

En Pere Darder va ser un líder innat, però exercint sempre un lideratge compartit. Potenciava el treball en equip, que tothom sentís que formava part del projecte. Era un líder fort, convincent, seductor. Compromès i lluitador, però exigent: volia que aflorés el millor de cadascú. I, alhora, era una persona propera, accessible. Sabia escoltar, era empàtic i donava espai als altres, a qui respectava sempre les opinions. Era cordial, positiu, divertit, irònic. El seu caràcter era entusiasta: defensava apassionadament, vehementment, allò en què creia. Transpirava seguretat i sabia transmetre les seves idees.

Va ser una persona que es va avançar al seu temps, especialment pel que fa a l’avaluació de centres i a l’educació emocional que propugnava. Comptava amb una perspicaç visió de futur i amb una enorme capacitat per imaginar projectes que combinava amb una perspectiva estratègica privilegiada: sabia què calia fer per arribar allà on volia. Analitzava, planificava i avaluava acuradament. I, a més, sabia com (i on) comunicar-ho.

Mestre, la lliçó està apresa. Ens deixes la vigència d’un gran projecte transformador amb capacitat per ser adaptat i concretat als nous temps i a les noves realitats socials. El que va començar com un intent de recuperar el model educatiu de l’Escola de la República, per part d’alguns mestres, amb la creació d’unes petites escoles durant la dictadura, ha esdevingut el camí de la qualitat educativa de l’escola d’avui.