Una lliçó diària de vocació, passió i coratge

Qui no hagi vist encara el vídeo de la mestra mexicana Martha Rivera que corri a fer-ho a Ara.cat: no se'n penedirà. El coratge d'animar criatures de cinc anys a cantar una cançó ben estirades a terra per evitar un tiroteig de narcotraficants la converteix en heroïna mediàtica i tots valorem amb el cor encongit l'èpica d'una situació d'alt risc. La valentia és admirable i escoltar els nens cantant emociona. L'excepció és el tiroteig, però a totes les escoles del món les mestres dels més menuts (ho dic en femení perquè són majoria) fan miracles cada dia. Fa quinze anys que porto canalla pròpia a escoles bressol i a educació infantil, i a més sóc repetidor de tots els cursos quatre cops (amb nens diferents, no patiu), de manera que disposo d'una mostra estadística notable. I em poso dret per fer una reverència i assegurar que a pocs llocs he trobat tanta vocació, il·lusió, passió, paciència, habilitat i amor per la feina com en les educadores de canalla per sota dels sis anys. Els ho he dit molts cops i et responen que cada criatura els compensa. Deuen tenir raó, perquè està clar que no les compensa ni el sou ni el poc respecte de la societat ni la manera com les maregem els pares ni les malalties que els encomanen els nens ni els decibels de plors que suporta la seva orella.

I si quan els portem el fill dilluns al matí, que és un dia difícil, els donem les gràcies?