Cal que ens ho diguin més clar? El referent de Trump a Espanya és Vox. Enmig d’amenaces de fatxenda, de mentides quilomètriques i d’exhibició de motoserres, la persona a qui va saludar pel nom el president dels Estats Units durant el sinistre festival de l’extrema dreta mundial reunida a Washington, va ser Abascal. Igual que el referent de Trump, Vance i Musk a Alemanya és Alternativa per a Alemanya, el partit xenòfob que ahir van votar un de cada cinc electors alemanys.
En una anàlisi impecable tot just saber-se els resultats dels primers sondejos, el corresponsal de TV3 a Berlín, Oriol Serra, va fer notar que l’històric augment de participació que hi ha hagut aquest diumenge demostra, també, que els alemanys que no volien extrema dreta es van mobilitzar. Va parlar de l’Alemanya que no funciona com a font de malestar social i dels trens com a metàfora d’un país que ha deixat de funcionar com un rellotge des del moment en què va caure la inversió en manteniment i el servei ferroviari va començar a ser cada vegada més impuntual.
A Catalunya, en aquest quart de segle hem passat de 6 a 8 milions d’habitants. És impossible que la sanitat no faci esperar, que l’educació en català i de qualitat arribi a tothom, que les universitats siguin punteres o que les infraestructures evitin el col·lapse diari de mobilitat si no estem finançats d’acord amb el nostre esforç fiscal i les nostres necessitats multiplicades en poc temps. Que s’ho apunti el Govern quan negociï el finançament: quan un país funciona allunya la temptació del feixisme. A les mentides de l’odi no se'ls pot donar ni la més mínima excusa.
