Llibres i TikTok
L’adolescent que tenim per casa em diu que li agradaria llegir (o si més no, tastar) un llibre, i que si l'hi podria demanar a la llibreria. (Provant de no demostrar entusiasme) n’escolto el títol i l’autora. A la casa dels somnis, de la Carmen Maria Machado. “Espera’t, d’ella en tenim un, però em sembla que no és aquest”, li dic. “La tenim?” S’estranya. “Sí. De què la coneixes?” Se’m mira i replica amb sorpresa: “De què la coneixes tu?” Acostumada com estic que el món adolescent descobreixi cada dia la sopa d’all i te n’expliqui la recepta a tu, li dic que és una autora nord-americana força coneguda, que escriu en una revista que es diu The New Yorker, i que aquí la publica una editorial que es diu Anagrama. Que a l’ARA la va entrevistar en Nopca per un llibre –el que tenim– que explica un cas de maltractament en una relació de dues dones. I llavors em diu que n’ha tingut notícia a TikTok. I és per això que la vol llegir. Algú a qui segueix, algú jove, n’ha parlat a la xarxa. Per això, perquè el llibre el recomanava algú jove de la xarxa que considera “seva”, s’ha sorprès que jo (boomer rematada) sabés de qui em parlava i que, encara més, li digués que en teníem un llibre a casa.
Ha arribat a aquest llibre per TikTok. I em sembla extraordinari i em sembla que és per pensar-hi. Mai hauria arribat a aquest llibre (que potser no acabarà de llegir, d’acord) si l’hagués vist exposat a la llibreria amb les novetats. Mai hauria arribat a aquest llibre si n’hagués vist un anunci per la tele o als vagons del metro o el tren. Mai hauria arribat a aquest llibre, esclar, esclar, esclar, mil vegades esclar, si jo l'hi hagués recomanat i li hagués dit que potser li interessaria.
