Llibertats, drets i deures al segle XXI
La caiguda de les Torres Bessones fa una dècada ha complicat la naturalesa de la llibertat, els drets i els deures al món actual. Societats abans obertes, democràtiques i regides per l'imperi de la llei, davant la necessitat de reforçar la seguretat, van tenir una reacció paradoxal i van reduir la llibertat i els drets tant dels seus propis ciutadans com dels potencials enemics. Les fracassades guerres de l'Afganistan i l'Iraq han augmentat la inseguretat mundial, alhora que els ocupants d'aquests països han perdut autoritat moral a causa del seu comportament. La pràctica autoritzada de la tortura a Abu Ghraib i Guantánamo i la no autoritzada a les presons secretes que formaven part de la política de renditions (detencions clandestines de sospitosos de terrorisme) contradiuen la retòrica dels drets humans que la diplomàcia nord-americana fa servir per criticar la Xina i altres països.
Cada any, el Congrés nord-americà publica un informe que critica la violació dels drets humans a la Xina, i cada any el govern xinès publica un informe que critica les violacions dels drets humans als EUA. És interessant llegir tots dos informes, perquè revelen diferències fonamentals pel que fa a la comprensió i interpretació dels drets humans. El 1689, John Locke els va definir com la vida , la llibertat i la propietat , cosa que volia dir que cap govern no hauria d'arrabassar mai aquests tres drets naturals a un home. (Al segle XVII les dones, els nens i els esclaus no estaven inclosos en el concepte d' home .) El 1776 Thomas Jefferson els defineix com la vida , la llibertat i la recercade lafelicitat , i escriu que "tots els homes són iguals" (les dones, els nens i els esclaus encara no estaven inclosos en el concepte d' home ). La filosofia política en llengua anglesa feia una interpretació essencialista del concepte de dret i l'aplicava als individus. Un ésser humà té drets perquè ell o ella és un ésser humà. Són uns drets abstractes. No hi ha cap garantia que es posaran en pràctica.
La Revolució Francesa del 1789 va introduir els Droits de l'Homme (aplicats encara a títol individual i excloent encara les dones, els nens i els esclaus), i els va definir com a liberté, égalité i fraternité . L'únic terme comú de les definicions anglesa, francesa i nord-americana és llibertat . Els francesos van elevar la igualtat a nivell de dret, però també van introduir un nou concepte absent de les versions en anglès: què vol dir fraternitat ? Pel que sembla, la visió dels drets a l'Europa continental preveia la necessitat de fer-los efectius: si tots els homes són germans, haurien de fer extensius aquests drets a tota la humanitat. En francès, la política dels drets humans va esdevenir proactiva; en anglès va continuar sent reactiva. L'esclavitud es va abolir al segle XIX. Les dones no van començar a gaudir d'uns drets fins al segle XX, i els drets dels nens no van ser reconeguts per les Nacions Unides fins a la Declaració Universal dels Drets Humans, del 1948, i més en concret, a la Declaració dels Drets de l'Infant del 1959. (Només hi ha dos països que no han ratificat els drets dels nens: els EUA i Somàlia; en el primer cas perquè alguns estats porten els nens a judici en aplicació d'unes lleis fetes per als adults; en el segon perquè recluten nens com a soldats.)
El 1979 Karel Vasek va dividir els drets humans en tres generacions prenent com a base la llibertat, la igualtat i la fraternitat defensades per la Revolució Francesa. La primera generació de drets defensa la llibertat de l'individu; la segona, la igualtat d'oportunitats entre tots els ciutadans, i la tercera, els interessos col·lectius, com ara el dret a l'autodeterminació. Les lleis de la UE han incorporat importants aspectes de les tres generacions. Les lleis nord-americanes desconfien de la segona i de la tercera generació. Així, per exemple, a Europa el dret a la vida comporta uns serveis sanitaris públics gratuïts, però no als EUA. En debats sobre el respecte als drets humans, la Xina posa l'èmfasi en els drets de segona generació, amb l'argument que cal garantir que es cobreixen les necessitats bàsiques de tots els ciutadans abans de permetre's el luxe de concedir privilegis als individus. Els EUA critiquen els xinesos perquè no respecten els drets de primera generació, mentre que els xinesos critiquen els nord-americans perquè no respecten els de la segona. Però a la Xina la percepció dels drets humans també està evolucionant de tal manera que Occident en podria aprendre alguna cosa. Els antics filòsofs grecs imaginaven un món material constituït per àtoms separats i un món social constituït per ciutadans separats. Per al pensament occidental l'individu està aïllat. Per al pensament asiàtic, l'individu sempre està integrat en un context com a part d'un grup més gran; en conseqüència, l'individu té uns deures amb el grup i uns drets que se'n deriven. A Occident, l'individu abstracte té també uns drets abstractes, perquè no hi ha cap garantia que s'arribaran a complir mai. A l'Orient, els drets que no es poden complir no existeixen. I només es poden complir si tots els membres del grup respecten l'obligació de reconèixer que l'individu té aquests drets. Situar els drets en un context i relacionar-los amb uns deures, preservant alhora la llibertat i la igualtat, és encara el principal repte de la fraternitat en un món en què els drets, en lloc d'avançar, estan perdent terreny.