Els 7 presos que han conviscut a la presó de Lledoners es preguntaven abans de traspassar l'última porta blindada del centre penitenciari si havien d'expressar cara de "victòria" o "enterro". Cuixart, aliat natural de l'alegria, sortia amb expressió de victòria i Oriol Junqueras votava enterro per no transmetre manca de solidaritat amb els represaliats. La situació resumeix bé la barreja d'emocions de l'independentisme, el mix d'alegria de veure com els presos polítics passaven a ser només polítics que poden defensar les seves idees en llibertat i la perspectiva del llarg camí que queda amb exiliats i represaliats. L'indult és un pas endavant, però la taula de negociació no té cap garantia d'èxit. L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, insistia que "l'alegria no és completa" amb els exiliats als llimbs europeus i el Tribunal de Comptes passant factura als servidors públics, i l'exconsellera Dolors Bassa advertia que "1.221 dies de presó no és el final de res". Malgrat tot, la societat catalana guanya avui un grau de llibertat per avaluar el panorama després de la batalla, fer balanç honest i fer propostes per a un país necessitat de reconstrucció.
Mentre els 9 presos polítics sortien de la presó, al Congrés de Diputats la dreta i la ultradreta escenificaven un drama grec trufat d'adjectius grandiloqüents sobre la pàtria i la traïció. Tres anys després, la política torna a la política.
