El meu primer record de refugiats creuant fronteres és la dels 180.000 que ho van fer cap a Àustria l’any 56 arran de la invasió soviètica d’Hongria. Avui contemplem astorats una invasió que ve del mateix lloc. La primera prova a la qual s’enfrontarà Europa (la UE i el Regne Unit) serà la d’acollir els nous refugiats amb decència. Es va fer el 56 i no podem fallar ara.
Hongria va trigar 33 anys a recuperar la llibertat. Aquesta vegada haurien de ser menys, però no seran pocs.
El conflicte serà llarg. Només hi ha una circumstància que podria fer que el guanyés Putin: que Europa fos incapaç de formular una estratègia de combat de la contundència adequada. I a continuació, d’implementar-la amb decisió. Soc optimista: crec que aquesta nova crisi existencial també provocarà que el bon lideratge predomini sobre el guirigall i que Europa faci un pas endavant ferm i a l’altura del repte.
Putin segurament guanyarà aquesta primera batalla i ocuparà Ucraïna. També s’ha preparat amb temps per aguantar les sancions que vindran, mentre que Europa no s’ha preparat i es troba que les mesures econòmiques que poden fer mal a Rússia també n’hi fan, i no poc, a si mateixa. Ara bé: aquest és el millor moment per a Putin. A partir d’ara el temps li va en contra. Cada dia que passi sota un règim de sancions l’economia russa es desgastarà, mentre que la d’Europa estarà més i més preparada per permetre-se-les. Si a Europa, amb els EUA, no li manca determinació pot anar prenent, al ritme adequat, mesures calculades per infligir pèrdues a l’economia de Rússia, i sobretot a la dels seus grups dominants. A més, ho podrà fer tot minimitzant els danys col·laterals que recaiguin sobre ella. Si Europa actua amb fermesa i intel·ligència guanyarà aquesta guerra i Ucraïna tornarà a ser lliure. És responsabilitat i interès nostre que així sigui.
La dependència del gas rus és una vulnerabilitat europea. Caldrà minimitzar-ne l’ús. Això podria impulsar la inversió en renovables, una cosa bona, però també comportarà preus més elevats de l’energia. O potser no. Una manera d’infligir un cop molt fort a Putin és incrementar la producció de gas i de petroli arreu del món i enfonsar preus. La temptació de recuperar per raons geopolítiques la legitimitat del petroli hi serà. Una mala notícia per a les polítiques de descarbonització.
L’evolució del conflicte dependrà molt de factors interns a Ucraïna i a Rússia. La dignitat amb què el president, el govern, les forces armades i la ciutadania ucraïnesos estan plantant cara, sols, a l’exèrcit invasor prefigura una resistència intensa a l’ocupació. Caldrà ajudar-la. Però no sabem encara com es desplegarà i quins seran els seus mètodes, ni si el govern legítim mantindrà el control de part del territori o anirà a l’exili.
Així mateix, encara no podem saber com es manifestarà l’opinió pública russa. Tot -incloent-hi la reacció de la borsa- indica que la perspectiva de sancions inquieta i que la cronificació d’un conflicte a Ucraïna no serà viscuda amb exaltació nacionalista per la majoria de ciutadans russos. Occident -els EUA i Europa- hauria de transmetre al poble rus un compromís que en el passat no ha pres amb prou claredat: que considera Rússia un país de cultura europea i que tan aviat com Rússia esdevingui una democràcia plena i respectuosa amb la legalitat internacional l’abraçarà. Tant de bo això fos part de la resolució del conflicte actual.
I la Xina? De moment proporciona un suport a Putin que li permet prendre’s la perspectiva de sancions amb equanimitat. És una situació de conveniències mútues de la qual la Xina extraurà acords econòmics favorables. Però hi ha raons per dubtar que aquesta convergència pugui arribar a ser molt profunda. Per la banda russa és poc probable que els seus ciutadans, amb una forta identificació europea, se sentin còmodes en una relació que de facto seria de dependència de la Xina. Per la banda xinesa tenim el fet que, com ja estem veient en les reaccions diplomàtiques, la invasió d’Ucraïna no pot ser aplaudida per una Xina que no pot acceptar que les fronteres es vegin alterades per accions bèl·liques des de l’exterior. Tingueu present que la Xina, i pràcticament tot el món, considera que Taiwan és part del seu territori. A més, un acostament de la Xina a Rússia accentua la polarització del món. Un bloc Xina-Rússia solidificaria un bloc EUA-Europa, la qual cosa no pot interessar a la Xina, ni tampoc a Europa. Seria mes lògica una situació en què la Xina modera Rússia i Europa modera els EUA. Guanyar Rússia i perdre completament la voluntat europea d’entesa, o, si ho voleu, perdre la possibilitat de neutralitat europea en el conflicte amb els EUA, no pot ser un bon negoci per a la Xina.
