El lleure educatiu: un espai essencial
El 20-N es commemora el Dia Universal dels Drets dels Infants i es recorda l’aprovació el 1989 de la Declaració Universal dels Drets dels Infants, que reafirma que els infants són ciutadans de ple dret i tenen atribucions que, com a societat, tenim la responsabilitat de garantir. Drets bàsics com el dret a l’educació, a la igualtat d’oportunitats, a la lliure expressió, al joc i la recreació, a participar lliurament en la vida cultural o a viure en un habitatge digne, encara avui en dia són reptes pendents a resoldre en molts llocs del nostre país.
La pandèmia i el confinament van agreujar les situacions que ja abans del març del 2020 eren greus i milers de famílies en situació vulnerable han vist com es precaritzaven encara més les seves condicions de vida. La pandèmia també ha tingut un altre efecte menys visible, l’increment dels trastorns de salut mental i les dificultats per a una gestió emocional adequada, que han afectat de manera especial els infants i joves.
L’estudi La salut de la infància confinada del Grup de Recerca en Determinants Socials de la Salut i Canvi Demogràfic de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) mostra que quasi la meitat de la població d’entre 3 i 12 anys ha vist deteriorada la seva salut emocional durant el confinament, a causa, per exemple, de no disposar d’espais exteriors als domicilis, d’un consum insuficient de fruites i verdures, d’activitats sedentàries vinculades a la manca d’exercici físic o de l’excessiva exposició a les pantalles. S’evidencia, doncs, la necessitat de centrar esforços en els aspectes de gestió emocional i de salut mental en els infants. Aquí són especialment importants els espais de lleure educatiu, en els quals els infants i joves s’expressen i es relacionen de forma natural i espontània amb els seus iguals i amb els adults referents, comparteixen les seves vivències i aficions i realitzen accions i projectes per al seu desenvolupament personal i per a la comunitat.
I és que el lleure educatiu ha tingut un paper determinant en la gestió emocional que els infants i joves han fet de la pandèmia. Segons l’informe El tiempo libre educativo en España: un impulso para la promoción de la infancia y la juventud de la Fundació Pere Tarrés, en el context de la pandèmia, un 92% de les entitats han adaptat la seva activitat per atendre noves necessitats, com el treball de les emocions i l’atenció individual, la intervenció amb infants aïllats o confinats o la formació i l’acompanyament per superar la bretxa digital i contribuir a la participació digital de les famílies.
L’estudi també mostra que el lleure educatiu genera beneficis en el desenvolupament i l’aprenentatge dels infants i joves molt relacionats amb la salut emocional i relacional. Per exemple, en aspectes com l’increment de les relacions d’amistat, en l’assoliment d’hàbits saludables i en el control emocional, en la participació i la ciutadania (vinculada al respecte i el sentit de comunitat), en la millora de les competències acadèmiques i professionals i en la cohesió social i el foment de la inclusió.
Dades que mostren un cop més que el lleure educatiu és un àmbit que genera avantatges i permet que els infants, independentment del seu origen i condició social, puguin desenvolupar-se competencialment, emocionalment i humanament, i reduir així les desigualtats. També que ha estat un suport imprescindible per a moltes famílies en el context de la crisi.
La crisi sanitària, per tant, ha fet visible la importància de tractar temes psicològics i oferir formació emocional tant a joves i nens/es i a les seves famílies com al professional remunerat i voluntari que els ha acompanyat.
Atendre la salut mental dels infants, la baula més feble del sistema i alhora el nostre futur com a societat, hauria de ser una prioritat dels governs i de la societat. Calen inversions de país: en beques i ajuts que evitin que una part dels nostres infants quedin fora de les activitats de lleure educatiu; en la millora de les infraestructures i eines pedagògiques dels centres que acompanyen els infants més vulnerables; en privilegiar el rol i el reconeixement dels educadors i educadores, que es troben en primera línia de la crisi, i millorar-ne les seves condicions laborals; en garantir la qualitat educativa, el treball en xarxa i la interdisciplinarietat; en desenvolupar programes de prevenció dels trastorns de salut mental en la infància, i, en darrera instància, en ajudar a fer prevaldre els drets dels infants.
