Sabem llengües: fem-les servir per aprendre anglès

Les darreres setmanes els mitjans ens han recordat el “baix nivell” d’anglès que té l’alumnat de Catalunya. A més, ara, els estudiants universitaris ja no hauran d’acreditar un nivell B2 (nivell intermedi) de llengua estrangera en finalitzar els seus estudis. A aquest fet s’hi afegeix la mínima exigència de nivell als estudiants d’educació que cursen la menció en una llengua estrangera, uns estudiants que seran mestres de l’etapa infantil i primària.

Les anàlisis negatives ajuden poc a millorar la situació, ben al contrari, inquieten la societat, sacsegen els mestres, el professorat d’anglès i els formadors de mestres d’anglès, i desesperen els aprenents, que senten que van repetint, curs rere curs, el mateix. A més, segons ens informen, el nivell socioeconòmic dels aprenents condiciona directament l’aprenentatge de l’anglès: qui s’ho pot permetre va a classes extres i passa temporades a l’estranger; qui no, es queda a casa. I com que no som a Portugal, on, segons ens recorden de manera reiterada, no hi ha doblatge, ens costa aprendre anglès.

Ara bé, com a professionals de l’educació, és el nostre deure fer pedagogia sobre com capgirar aquesta situació i fer que l’aprenentatge de les llengües sigui exitós, un compromís de la societat i una experiència positiva, efectiva i conscient.

A Catalunya sí que sabem llengües. La gran majoria de la població que viu a Catalunya sap dues llengües o més: els parlants tenim una identitat lingüística plural i, de manera conscient o no, la fem servir cada dia. Cada parlant té un calaix de llengües on té emmagatzemat tot el seu coneixement lingüístic, i compara, relaciona, tradueix, connecta llengües com qui connecta coneixements matemàtics. Tenim un bagatge i una experiència lingüística que, malauradament, aprofitem poc per aprendre. Generalment, a més, en els espais d’aprenentatge, el coneixement previ de llengües que tenen els parlants no es té en compte, al contrari, sovint és una molèstia: “A la classe d’anglès, només es pot parlar en anglès” o “No tradueixis d’una llengua a una altra”.

Tanmateix, l’experiència docent, sostinguda per la recerca més recent, ens confirma que les llengües que ja sabem han d’entrar a l’aula per aprendre’n d’altres i que construïm sobre la base del que ja sabem.

De fet, el nou model lingüístic d’ensenyament i aprenentatge de llengües (2018) del departament d’Educació va en aquesta direcció. En la mateixa línia, les facultats d’educació estan adoptant un model més plural i menys monolingüe per formar els futurs mestres de llengua i, en el marc de la transformació educativa que moltes escoles estan engegant, el plurilingüisme és clau.

Aquest posicionament plurilingüe no qüestiona un enfocament immersiu per aprendre llengües; el repensa des d’una visió més plural, més integradora i a partir del coneixement de llengua dels aprenents. L’estratègia rau a saber com, quan, en quina mesura i de quina manera hem de fer servir les llengües que ja saben els alumnes per aprendre’n d’altres. El referent nadiu com a meta -aspirar a parlar com els de la BBC, per exemple- ja no és realista. Actualment es busca promoure una competència comunicativa entre els nostres alumnes que els ajudi a comunicar-se eficientment en contextos diversos.

Un model d’ensenyament i aprenentatge plurilingüe de llengües és, a més, un model que promou l’aprenentatge entre iguals; és un model just, equitatiu, que pren allò que l’aprenent ja sap com a material valuós d’aprenentatge.

Hem de començar a creure en nosaltres lingüísticament i, per fer-ho, hem de transformar el discurs del no en un sí tranquil, conscient i observador: els nostres alumnes tenen un potencial brutal per aprendre llengües, perquè ja en saben i, a més, estan rodejats de tot un seguit de mitjans que els poden ajudar en el procés d’aprenentatge. Tenim el deure de convertir l’aprenentatge de llengües d’aquest país en una experiència útil i aplicada. Tenim la primera matèria a les aules. Fem-la servir!