Tan sols la llengua ens salvarà

1. Abans als rellotges se’ls donava corda, ara els posem a carregar mentre dormim. Hi ha un tema, però, transversal en el temps: la llengua. Concretament, l’estat del català. La tornada acostuma a repetir que, com més va, pitjor. A partir d’aquest diagnòstic greu, es fan tot de mesures per “salvar” el català, com si fos un moribund que entra a urgències amb les constants vitals sota mínims. Sovint són pedaços, solucions parcials, campanyetes de nyigui-nyogui i, malauradament, poc efectives. Per això sap greu que, amb la convocatòria electoral precipitada, per part de Pere Aragonès, no tan sols es deixessin perdre uns pressupostos socials molt ambiciosos, sinó que el Pacte Nacional per la Llengua quedés desat en un calaix, esperant una millor ocasió. Sap greu, perquè s’hi havien esmerçat moltes hores i molts mesos de treball, per part dels agents que més en saben, i perquè els partits del Parlament que no odien el català –que són tots menys dos– havien arribat a un acord. Pel joc polític petit, el fet habitual de mirar més els interessos de partit que el bé del país, la presentació del Pacte Nacional per la Llengua es va anar ajornant... fins que l’avançament electoral el va posar al congelador. Fins que no hi hagi un nou Govern, com a mínim, allò que era vital i tan estimulant continuarà allà, a divuit graus sota zero. Digueu-me ingenu, digueu-me optimista, però jo soc dels que pensen que més que intentar salvar la llengua, és al revés. Precisament em fa l’efecte que la llengua ens salvarà com a cultura, com a nació, com a país o com el que vulguem ser. 

Inscriu-te a la newsletter EsgarrifatsLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

2. Aquesta setmana han sortit les xifres d’audiència de les ràdios. L'EGM indica que mai no s’havien consumit tantes hores de ràdio generalista en català. La suma d’oients diaris de RAC1 i Catalunya Ràdio és històrica. Escoltar la ràdio, de moment, encara és de les poques coses que fem de franc. Comprar i llegir llibres, no. La setmana passada vaig parlar de llibreries que tancaven perquè no els sortien els números i vaig enumerar possibles motius pels quals la gent llegia menys que abans. Des del Gremi d’Editors em van voler desmentir la meva intuïció i em van enviar un grapat de dades que, certament, reconforten. La facturació per la venda de llibres en català, els últims anys, ha seguit aquesta evolució. 2019: 69,9 milions d'euros; 2021: 75,5 milions; 2023: 82,7 milions. El creixement és, doncs, evident. La xifra absoluta em continua semblant escassa, per bé que és comparable amb la d’altres llengües europees amb un estat propi i un nombre similar de parlants.

Cargando
No hay anuncios

3. Mentre veiem com les destralades judicials contra el català a l’escola continuen aquesta setmana amb un desvergonyiment franquista, també hem pogut remenar dades fresques molt interessants. Plataforma per la Llengua ha publicat el seu imprescindible informe anual. De les 50 dades que destaquen enguany, n’hi ha per posar-se les mans al cap i també n’hi ha per mantenir una certa esperança. T’esgarrifes quan veus que només un 12% dels joves parlen únicament el català com a llengua habitual però un 47% el fan servir habitualment. No arribem ni a la meitat. Però no està tot perdut. Un 70% dels catalans ja consideren important, o molt important, l’etiquetatge en català a l’hora de comprar un producte. El 68% dels exàmens de selectivitat de l’any passat a les Illes Balears es van respondre en català. O, per primera vegada, un grup en català ha tingut més d’un milió d’oients al mes a Spotify. Visca el Coti x coti. The Tyets –ningú sap encara si el nom s’ha de pronunciar a l’anglesa o a la mataronina manera– han demostrat que la llengua no és un llast per aconseguir un èxit massiu. El truc? Fer-ho bé, tenir ganxo i no claudicar. El pitjor autogol és renunciar a la llengua pròpia.