La llengua i l'acord d'investidura PSC-ERC
Si arriba a bon port, el resultat de la negociació entre el PSC i Esquerra sobre la investidura de Salvador Illa no serà la sobirania fiscal plena que demanava la consellera Natàlia Mas des d'aquestes mateixes pàgines ("Què és i què no és el finançament singular", 25/6/2024), però sí que constituirà "un pas molt clar en termes de finançament", fent servir l'expressió de Marta Rovira. Aquest és el punt d'intersecció entre el finançament "just i suficient" dels serveis que gestiona la Generalitat, que el programa electoral del PSC considera una prioritat inajornable, i el finançament "singular" que defensa el programa d'Esquerra, per "disposar de tots els recursos que mereix i necessita la ciutadania".
Mentre els negociadors fan la seva feina en aquesta àrea tan sensible, pot resultar oportú que reflexionem sobre altres interseccions programàtiques que podrien facilitar un pacte d'investidura i qui sap si de legislatura. Una de les més evidents és el de la política lingüística.
En campanya, Pere Aragonès va pronosticar que si el candidat socialista, Salvador Illa, accedia a la presidència de la Generalitat, el català estaria "en perill". (Illa va replicar argüint que si l'ús social del català havia retrocedit ho havia fet precisament durant els mandats de Mas, Puigdemont, Torra i el mateix Aragonès.) Més enllà del que es diu o es deixa de dir en una campanya electoral, la veritat és que els nombrosos punts de contacte entre les propostes programàtiques dels uns i dels altres no abonen l'extravagància del candidat d'Esquerra.
En el seu programa, Esquerra es vanta d'haver incrementat la dotació de la Secretaria de Política Lingüística al llarg de la legislatura anterior i d'haver-la portat fins als 62 milions d'euros en els pressupostos fallits de 2024. En aquest punt, l'acord no pot ser més manifest: el PSC ja havia donat el seu sí a aquest increment.
En el seu programa, Esquerra proposa la creació d'una Conselleria de Política Lingüística, amb l'argument que "la situació de la llengua fa imprescindible que la política lingüística sigui una prioritat del nou Govern i per això cal atribuir-li el màxim rang en l’estructura de la Generalitat". El programa del PSC proposa una variant de la mateixa idea: la seva oferta és "retornar la política lingüística a Presidència de la Generalitat, de manera que no quedi reduïda a l’àmbit de les polítiques culturals, sinó que es projecti sobre el conjunt de les polítiques de govern". Encara que la fórmula definitiva s'hagi de concretar, la idea d'elevar el rang de l'actual Secretaria és clarament compartida.
En el seu programa, Esquerra diu que cal "garantir que el model lingüístic escolar impulsa intensament l'aprenentatge, l'ús i l'apreciació del català" (sic), en un marc de respecte i valoració per la diversitat lingüística de l’alumnat, millorant l’aprenentatge del castellà, l’anglès i altres llengües estrangeres. Curiosament, en matèria escolar el programa del PSC utilitza el mateix verb "garantir": la seva proposta és "garantir l’escola comuna per a tothom, la que no separa els i les alumnes per raó de llengua, sinó que ha d’assegurar a tot l’alumnat el coneixement del català, el castellà, l'occità-aranès a l'Aran i l'anglès (o una altra tercera llengua)". No oblidem, en aquest sentit, que el PSC i Esquerra (a més de Junts i els comuns) ja van pactar l'any 2022 la llei que regula l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari.
En el seu programa, Esquerra fa diverses al·lusions al consens per promoure l'ús del català en altres àmbits. El programa del PSC proposa ressuscitar el Consell Social de la Llengua perquè "es generin els consensos i la iniciativa social necessaris per impulsar els objectius desitjables".
En el seu programa, Esquerra promet "un pla de xoc per facilitar i per promoure l'ús del català entre els infants, els adolescents i els joves". El PSC, per la seva banda, proposa "recuperar i produir recursos útils en català per a les edats crítiques en la socialització de la llengua" (és a dir, infants, adolescents i joves). Etcètera.
Si se'ns permet de donar un consell als negociadors d'un costat i l'altre, els recomanaríem una ullada a l'acord de govern signat pel PNB i el PSE-EE a la comunitat autònoma basca. És una prova més que socialistes i nacionalistes es poden posar d'acord, i no solament en matèria de llengua, per avançar, parafrasejant el document basc, "en benestar, progrés, autogovern i la transformació d'una Catalunya global".