Una llei feminista dura
La llei de la paritat ja és a la cambra alta i, previsiblement, després de l’estiu entrarà en vigor. Una llei amb què el govern fa bandera del seu compromís amb les polítiques d’igualtat, portant el text legislatiu molt més enllà del mínim exigit en la directiva europea que regula l’equilibri de gènere en els consells d'administració de les empreses cotitzades.
Fem història. Durant dècades, la Unió Europea ha seguit la via de les quotes toves: recomanacions d’incorporació de més dones en òrgans de direcció, donant marges temporals generosos. Aquesta opció ha donat resultats, però a un ritme molt, massa, lent.
A principis de segle, el Consell d’Europa va definir la participació equilibrada per gènere en un 40% de dones. I el Parlament Europeu va instar a les empreses a assolir-ho per l’any 2020. Però, al final de la segona dècada, es va constatar que només un terç dels administradors eren dones, i que un trist 8,5% eren presidentes. Davant d’aquesta evidència, la UE va decidir apujar el to i apostar per les quotes dures, amb la força de dos arguments. En primer lloc, l’evidència que els països que s’havien atrevit amb quotes dures, com França o Noruega, havien avançat més. I, segon, els reptes demogràfics a què s’afronta el Vell Continent, mai millor dit, que no pot continuar perdent talent, ni masculí ni femení. El resultat és una directiva que proposa dues opcions per a les empreses cotitzades: un 40% de dones entre els administradors no executius, o bé un 33% de dones entre tots els administradors (executius i no executius) en un termini de dos anys. I dona llibertat als estats membres per anar més enllà, o a no fer res si ja tenen aquests mínims coberts.
Espanya també ha seguit la via de les quotes toves. Destaca la recomanació de la Llei orgànica per a la igualtat d’arribar a la paritat en un termini de vuit anys (fins al 2015). També la CNMV, en els seus progressius codis de bon govern, ha fet recomanacions en la mateixa línia. Els resultats ens han portat per sobre de la mitjana europea, però sense arribar a la paritat. Segons la CNMV, el 2023 les dones conselleres eren el 34,5%. Però, quan es rasca una mica, les dades són menys optimistes. Les conselleres executives –és a dir, amb poder– no arriben al 9% i les dones en l’alta direcció voregen el 23%.
Ara les empreses cotitzades espanyoles hauran de complir amb el 40% de dones en els consells d’administració (amb sancions en cas d’incompliment), que és el que demana la Directiva. Però la llei de la paritat va dues passes més enllà. La primera és que requereix també paritat en l’alta direcció de les empreses cotitzades. La segona és que les grans empreses no cotitzades també hauran de tenir consells d’administració paritaris. I aquí és on es posa el dit a la nafra. Per les dades que tenim de l’ODEE (Observatori Dona, Economia i Empresa) de la Cambra de Comerç a Catalunya, en aquestes empreses només un de cada cinc administradors és dona.
Per tant, es gira feina a les empreses per trobar dones. Dones: actualitzeu els currículums.