Llei audiovisual, "totis" i diversitat

Juntament amb la història, la filologia deu ser la ciència més exposada a les opinions desinformades, tot i que ara també podem afegir la virologia i l'epidemiologia als vastos coneixements dels nostres opinadors compulsius, que compensen amb contundència, i fins i tot amb impertinència, la seva rotunda ignorància sobre les matèries de què opinen. Fa poc hem vist a les xarxes i en alguns mitjans uns personatges que han arribat a desqualificar, i fins i tot a insultar, una lingüista eminent com Carme Junyent per la seva postura contrària —impecablement raonada— a l'anomenat “llenguatge inclusiu”, una enèsima pretensió d'ingerència de la baixa política en la llengua i la filologia, més greu pel fet de venir de posicions que es presenten com a progressistes (però que acaben sent profundament reaccionàries).

Existeixen altres qüestions que també són delicades però que no aixequen tanta polseguera, com ara la nova llei de l'audiovisual que prepara el govern d'Espanya, i que, des del punt de vista lingüístic, torna a ser nefasta per als interessos del català, el basc i el gallec (i descaradament parcial en favor del castellà, per descomptat). El centralisme lingüístic va aparellat amb l'econòmic: del que es tracta és d'atraure les grans plataformes digitals (Netflix, Amazon, HBO, etc.) perquè estableixin seus a Espanya, concretament, oh sorpresa, a Madrid. Per aconseguir-ho, els ofereixen avantatges fiscals (un dúmping en tota regla, com denuncia el secretari de Difusió del govern català, Jofre Llombart), que bàsicament consisteixen en no cobrar-los tants impostos com els cobrarien en altres països de la UE, i destinar tot allò que es recapti a continguts en “la llengua oficial de l'Estat”. És a dir, no es fixen percentatges per a les diferents llengües cooficials a Espanya i, per tant, n'hi ha prou de fer continguts en castellà per complir la llei: així ho assenyala Roger Loppacher, president del CAC, organisme que veuria laminades les seves competències amb la nova llei.

La salut d'una llengua ve determinada també pel marc legal a què s'ha de cenyir, i el marc legal espanyol és d'una desigualtat profunda i manifesta, en favor del castellà i en contra de “les altres llengües”, particularment en contra del català. Tornem a dir-ho: la creació de continguts en català en streaming, i el posicionament del català en el nou mercat de l'audiovisual en xarxa, són fonamentals per al futur de la nostra llengua i cultura. I són, també, un camp de creixement econòmic encara per recórrer. Si els governs d'Espanya i de Catalunya volen ser progressistes, poden deixar d'abanderar, pel que fa a la qüestió lingüística, actituds tan anticientífiques, absurdes i pernicioses com les dels negacionistes de les vacunes (la màtria, el totis) i posar-se a treballar seriosament en favor de la diversitat lingüística, que hauria de ser un valor tan essencial com la diversitat de gènere, racial, religiosa o funcional. I en el cas de la diversitat lingüística no tan sols per convicció, sinó també perquè hi ha diners a guanyar.