Com fem llegir els joves?

Fa gairebé trenta anys que Hillary Clinton va publicar un llibre titulat It takes a village. El títol ja ens avança la lliçó del llibre: cal tot un poble per educar un infant. En un moment de gran esvalotament pels resultats que es recullen a l’informe PISA, paga la pena pensar en la lliçó que Clinton ens transmet.

Tan bon punt es va publicar l’informe, es van alçar veus buscant els responsables: els nouvinguts; el departament d’Educació; la manca de recursos; els canvis constants de currículum; el professorat; els pares. Tots aquests actors tenen, indiscutiblement, un paper important. Però no podem oblidar que, en aquesta tragèdia, tots i cadascun de nosaltres hi tenim una part de responsabilitat.

Com podem esperar que la prohibició de portar mòbil a l’escola tingui cap efecte si els pares van mirant el mòbil mentre acompanyen els nens a escola, si pràcticament tots els adults que es creuen amb ells pel carrer tenen els ulls enganxats a la pantalla i van xatejant mentre caminen?

Quantes vegades han sentit els nens i nenes que als antics estudis de batxillerat o de BUP s’estudiava obligatòriament llatí, i que per sort s’ha eliminat perquè “no serveix per a res”? ¿No ens adonem que l’estudi d’una llengua de la qual deriva la nostra, que ens permet entendre en profunditat les estructures gramaticals de la llengua que parlem, és important per millorar la capacitat d’expressar-se i articular un bon argument?

Quants professors han estat durament criticats perquè permeten que baixi la nota mitjana d'un nen o una nena de cara a la selectivitat "per culpa de la literatura", que, total, “és només una maria”? No se’ns acudeix que potser una mala nota en literatura es deu al fet que el nen o la nena no és capaç d’explicar amb claredat el significat d’una obra literària, o d’entendre i analitzar un text?

Quants nens i nenes veuen els seus pares i mares, tiets i tietes, asseguts una estoneta al sofà, el dissabte després de dinar, llegint un llibre? Quants de nosaltres llegim llibres al metro, o mentre prenem un cafè en un bar? No hi ha manera d’aprendre a entendre un text si no és llegint. I els nostres joves veuen molt poca gent, a casa, al metro, al tren o a la terrassa d’un bar, llegint un llibre.

Preguntem-nos quina és la darrera vegada que vam portar un fill, un nebot o un net a la biblioteca del barri o del poble a escoltar l'hora del conte, o a una de les moltes tertúlies literàries i discussions amb autors de llibres que les biblioteques organitzen per a totes les edats.

Ens escandalitzem de la davallada en comprensió lectora, i amb raó. La comprensió lectora és fonamental. Sense una bona comprensió lectora no es pot entendre l'enunciat d'un problema complex de matemàtiques, per exemple. I sense entendre en què consisteix un problema, de qualsevol tipus, difícilment es pot començar a treballar per trobar-ne la solució. Però la comprensió lectora no és solament la capacitat d'entendre un text. Quan entenem el que llegim, aprenem també a parlar de forma lúcida, amb arguments que tenen cap i peus; aprenem a utilitzar diverses paraules sinònimes, en comptes d’utilitzar sempre el mateix mot per a un concepte; aprenem a expressar-nos amb precisió, en comptes d'utilitzar constantment paraules comodins; aprenem a analitzar el que se'ns diu; aprenem a escriure; a processar la informació i a explicar-la amb les nostres pròpies paraules.

Tots hem d'entendre el problema que representa la manca d'interès en la lectura, en estudiar i entendre la llengua; i ens n'hem de sentir responsables, perquè tots nosaltres som part de l’entorn. Els que passejant pel carrer ens creuem amb joves, els que seiem al costat d’un grup d’adolescents al tren o al metro. Els éssers humans fem moltes coses senzillament perquè veiem que altres les fan. Aprenem per imitació, i el jovent aprèn de tots nosaltres. Que ens vegin llegir. Potser així aconseguirem picar la curiositat d’algun jove que seu davant nostre al transport públic. Plantem-nos i regalem llibres als infants i joves de la família, els vulguin o no. Potser algun dia, algun d’ells, i per allò de quedar bé amb la tieta, se’l llegirà i potser això serà l'espurna que encendrà una altra actitud envers la lectura. A molts no els farà cap efecte. Però si cadascun de nosaltres aconsegueix influir en un jove, familiar o desconegut, començarem a fer via. Cal tot un poble, cal que tots ens hi posem.