Quan s’entra en espiral negativa no és fàcil corregir la tendència. Diu Le Monde que divendres, de bon matí, Macron va trucar a François Bayrou per dir-li que no seria primer ministre, el candidat frustrat va a anar a l’Elisi i poc després s’anunciava la seva candidatura. De mal en pitjor, Macron, atrapat en la seva pompa i circumstància, ha portat a la V República a un atzucac. François Bayrou, l’etern aspirant, ha de fer un govern d’ampli espectre per no tornar a caure en una nova moció de censura que deixaria definitivament acorralat al president de la República. Però els socialistes ja han dit que no entraran en la conxorxa, i les relacions entre Bayrou i la dreta sempre han estat de rivalitat i desconfiança. Es tanca el cicle de tres mesos del pitjor govern de la V República, i s’anuncia un nou govern que tornarà està en funció dels càlculs i interessos de Le Pen i companyia.
El perfil de Macron es desdibuixa cada cop una mica més incapaç d’imposar-se per fer una majoria que sumi representants de la dreta i de l’esquerra. Ara sí que de fins on arribi Bayrou dependrà que Macron pugui seguir fins al final del seu mandat. Bayrou porta cinquanta anys de carrera política amb un objectiu: arriba a la presidència de la República. Sembla que s’haurà de consolar amb l’esglaó anterior. Amb un alt risc d’haver de sortir abans d’hora. De veritat que no hi havia cap candidat amb major projecció de futur que aportes una imatge de projecte propi i no el simple oportunisme d’aprofitar el desconcert de Macron? L’edat dels que el president recluta fa pensar que només vol noms en vies d’amortització que no li facin ombra.
Una setmana després ja és palès l'inútil intent de Macron de capitalitzar la inauguració de Notre-Dame reconstruïda després de l’incendi. Una taula de salvació que porta cua. L’absència del papa Francesc va situar l’escena a prop de l’esperpent: el president d’una República laica exercint d’amfitrió d’un esdeveniment eclesiàstic? El papa Francesc es va sentir utilitzat. I va decidir no anar-hi. Per a qui tingui dubtes sobre la intencionalitat d’aquesta absència, el Vaticà acaba d’anunciar que, el mes vinent, el Papa es desplaçarà a Ajaccio –territori francès, illa de Còrsega– per una trobada de religiositat popular. Cal dir que el Vaticà mai s’ha sentit còmode en la tradició de la Il·lustració de la qual França fa bandera i que simbolitza la separació entre la veritat de coneixement i la veritat de la fe i entronitza com valor la capacitat de cadascú de pensar i decidir per si mateix.
Els desmesurats exercicis de teatralització política amb els quals Macron està fugint de la realitat no fan més que agreujar la situació de França (i de rebot d’Europa) I embolica que fa fort.
