El llapis i la forquilla
Són moltes –massa– les famílies que no poden alimentar els seus fills com cal. L’estiu, moment de descans i esbarjo per a una gran majoria, és també un període en què el tancament de les escoles, i els menjadors escolars, fa que molts infants no tinguin garantit a casa un consum mínim de proteïnes a la setmana. Però l’inici del curs escolar al llarg de les properes setmanes no assegura que aquesta situació s’acabi.
Segons l’últim informe d’Educo, ONG de cooperació internacional per a la infància, només un 11% de les famílies tenen una ajuda o beca menjador a Espanya –no necessàriament cobrint tot el cost–. A més, són diverses les comunitats autònomes que han anunciat un augment dels preus del menjador aquest curs escolar. A Catalunya, passarem de 6,3 a 6,5 euros per dia i per alumne. Gairebé el doble del que es paga en regions com Astúries o les Canàries. Les famílies hauran de sumar a la pujada de la inflació en el menjar a casa l’augment dels àpats a l’escola.
La diversitat entre comunitats no només s’observa en el preu, sinó també en la cobertura. Si al País Basc tots els centres d’educació primària ofereixen servei de menjador, i a Madrid, Catalunya o Cantàbria són al voltant del 95%, en comunitats com Múrcia, Castella-la Manxa o Extremadura només n'ofereixen la meitat de les escoles. Per no parlar de Ceuta i Melilla, on són minoria els centres que ofereixen un servei de menjador. Això vol dir que en moltes regions hi ha una gran quantitat de nens i nenes que no poden accedir a un servei tan bàsic. I per a les famílies més pobres aquesta prestació és, a més, una garantia de salut present i futura dels seus fills. Tanmateix, seria un error reconfigurar els serveis de menjador només com a política social per política dirigida als nens i nenes més vulnerables. Perquè així, i tal com ens mostra la recerca en altres polítiques socials, el que faríem seria estigmatitzar socialment aquest servei, i fer que es perdin els molts beneficis que aporta a tots els estudiants, vinguin de la família que vinguin.
Passar el migdia a l’escola, i alimentar-se bé, és un dret a l’educació de tots els infants. Hem de veure el menjador no com un parèntesi a la jornada escolar, sinó com un espai més de l’educació i el benestar dels nens i nenes. A més, afavoreix una millor conciliació a les famílies i ajuda a inculcar millors hàbits d’estudi i d’alimentació. En un país on cada cop més nens passen gana, cada cop també hi ha més infants que pateixen obesitat. L’estudi de Save the Children Adiós a la dieta mediterránea, trobava que el 28% dels menors a Espanya tenien excés de pes. Avui dia, és més probable que els meus fills mengin productes característics de Catalunya, com peix i verdura, a Suècia que a Barcelona, simplement perquè als països nòrdics en mengen a l’escola, de forma gratuïta.
Per entendre la importància dels menjadors escolars, mirem els resultats d’un estudi recent dut a terme als EUA, analitzant el programa Pandemic EBT. És una prestació social per a famílies que consistia en ingressar-los en una targeta de dèbit els diners equivalents a l’esmorzar i el dinar escolar mentre les escoles estaven tancades pel covid, i que les famílies podien fer servir als supermercats. Aquest any, els mesos d’estiu s’han comptabilitzat també com a tancament escolar, per la qual cosa els beneficiaris han pogut seguir rebent aquests diners. Els estats americans que han aplicat aquesta política han vist com les famílies afectades per una insuficiència alimentària es reduïen de manera significativa, en comparació amb els que no. És a dir, un programa similar, no vinculat a la pandèmia, i que compensés les famílies més vulnerables pels menjars que perden els mesos que l’escola està tancada, podria tenir beneficis que superarien amb escreix els costos.
Més enllà de totes les pèrdues –de vides, diners i projectes– que ha provocat el covid-19, també ha suposat un camp d’experiments per a les polítiques socials. Ens ha portat l’ingrés mínim vital (IMV) i ha posat en evidència la falta de polítiques de conciliació al nostre país. Programes com les targetes moneder per a les famílies beneficiàries d’una beca menjador, que va garantir la Generalitat de Catalunya durant l’estat d’alarma, es podrien fer extensives a períodes en què l’escola roman tancada. Com els caps de setmana, o els llargs estius. O podríem anar més enllà, i preguntar-nos si la millor manera de garantir el dret a l’educació pública, i la igualtat educativa i d’oportunitats, no seria a través de la gratuïtat del menjador escolar. A l’escola, la forquilla és tan important com el llapis.