L'Institut d'Estudis Catalans (1925)
De l'article de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a Mirador el 17 d'abril de 1932. Vindrien després diverses èpoques successives molt més heroiques.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsRecordo l'època heroica de l'Institut, ara que aquests dies hem parlat molt de l'acadèmia amb motiu d'haver-hi ingressat Carles Riba. L'època heroica de l'Institut, quan el senyor Prat li va donar forma i quan Josep Pijoan va anar a Itàlia fugint de la seva ombra com els gats. Aleshores la gran sala de la Biblioteca de Catalunya estava a mig fer i cada dia arribaven carretades de llibres de totes cinc parts del món. Hi havia quatre noies que treballaven en el catàleg i tot d'aficionats i persones de bona fe que es bellugaven per les golfes i anaven bruts de pols bibliogràfica, que és la pols més enquitranada i que costa més de rentar. [...]
Jo anava a l'hora de plegar la feina a destorbar a tothom una mica, a fumar i festejar amb una veïna del carrer del Bisbe. Sortíem amb l'Eudald Duran Reynals, l'Agustí Calvet i en Francesc Martorell. En Calvet, l'actual Gaziel de La Vanguardia , aleshores va començar a usar aquest nom en unes cròniques que va publicar des de París a La Veu de Catalunya i que ens varen fer un efecte fantàstic. En Calvet era un xicot d'un humor que no s'acabava mai, comentant totes les coses que passaven a l'Institut. [...]
La Secció Filològica era la més olla; la presidia mossèn Antoni Maria Alcover, que encara no s'havia barallat amb el país i encara guardava aquella famosa "calaixera" que va donar tant a parlar. [...] La Secció Filològica tenia un aire clericalíssim, de menjador de rector de fora; Pompeu Fabra era la nota més laica i més britànica del conjunt. Les reunions sempre acabaven menjant llaminadures i en Carner no es treia mai aquell gran puràs de la boca, només que per engolir un carquinyoli. [...]
Don Enric Prat de la Riba venia molt sovint a donar-hi un cop d'ull. Ell estimava l'Institut i en comprenia tota la importància. Nosaltres saludàvem el senyor Prat amb un gran respecte; em penso que cap home d'aquest país no ens ha inspirat un respecte tan serè, tan amable i tan especial com el que ens inspirava Prat de la Riba... I tot això passava en l'època heroica de l'Institut d'Estudis Catalans.