Els límits del turisme a Barcelona ja estan identificats, ara cal actuar

El fenomen turístic és difícil de domar. Un cop una ciutat, o una zona, ha entrat en el circuit del desig turístic internacional és difícil que es pugui contenir l’allau de visitants ansiosos de gaudir dels seus atractius. És el que li està passant ara a Barcelona, que fa temps que intenta regular aquest sector tan complicat. Aquesta setmana, per exemple, hem vist com membres de l’equip municipal acusaven Airbnb de “prendre el pèl” als barcelonins perquè no actua amb contundència contra els apartaments il·legals que promociona a la seva plataforma, i també com el govern de Colau proposava mesures per limitar la massificació turística a la Boqueria.

Els conflictes han sigut constants des de l’esclat dels veïns de la Barceloneta i s’ha arribat a un punt que el turisme s’ha convertit, en alguns barris, en el segon tema de preocupació dels barcelonins, per darrere de l’atur. Val la pena tornar-hi a reflexionar una mica en fred i per això avui hem preparat un dossier ampli en el qual assenyalem deu aspectes en què s’han identificat alguns dels límits que caldria posar perquè el turisme no afecti la convivència ciutadana.

El turisme representa el 13% del PIB de la ciutat, tot i que alguns estudiosos afirmen que pot arribar a representar el 24%, i ocupa unes 68.000 persones, que, això sí, en general tenen contractes temporals amb salaris baixos. En tot cas, no hi ha dubte que el sector ha alleugerit l’impacte de la crisi a la ciutat i en aquests moments és una indústria necessària per a l’economia barcelonina. Cal ser curosos i no alimentar la turismofòbia perquè necessitem que segueixi funcionant. El que queda clar, però, és que s’ha de regular de manera més estricta. El Pla Especial Urbanístic d’Establiments Turístics (Peuat) ha sigut un pas important, però ens convé flexibilitat per respondre a les necessitats dels barris menys afortunats.

I el combat contra els apartaments il·legals, necessari, no ha de fer oblidar les múltiples casuístiques que expliquen per què molta gent està llogant habitacions de casa seva per poder fer front a les despeses bàsiques. Aquest és un problema que Barcelona comparteix amb altres ciutats del món, i les solucions no són fàcils. Cal actuar per evitar ser un parc temàtic, però, si fa falta, també caldrà rectificar per permetre que l’economia de la ciutat segueixi funcionant.