Limitar els creuers

Fora d'escala és el nom de la darrera campanya que hem impulsat les diferents entitats que, avui dia, som part de la Plataforma contra els Megacreuers a Mallorca. Fora d'escala resumeix molt bé l'excés que representa l'increment exponencial que ha tengut el turisme de creuers en els últims anys al port de Palma. Excés, tant en nombre de creuers, grandària i capacitat, com en nombre de passatgers/any que desembarquen a la ciutat.

Els arguments contra aquest increment exagerat de creuers els compartim amb altres col·lectius i ports que, ara mateix, estan denunciant el greu impacte i les conseqüències d'un turisme que desborda les ciutats. Per una banda, el creixement incessant i la coincidència als ports de fins a 5-7 creuers en dies concrets, però de manera sostinguda en el temps, ha implicat i implica una desconfiguració del teixit comercial de la ciutat, i de la ciutat en si mateixa. Especialment al centre històric, on a banda de monuments, gelateries, souvenirsi restaurants, hi ha gent que intenta desenvolupar-hi la seva quotidianitat. Una missió cada cop més difícil per la pèrdua dels comerços de primera necessitat, l'ocupació dels espais públics, la saturació de transeünts, etc. Qüestions que acaben en una artificialització del centre de la ciutat, l'expulsió del veïnatge i un acaparament del comú per al gaudi privat que xoca amb el dret a la ciutat que es reclama des dels col·lectius i moviments socials que hi habiten.

Per altra banda, hi ha, òbviament, el debat de la massificació turística a què contribueixen aquests gegants de la mar. A les Illes, i en altres ciutats i territoris turistitzats, el turisme de creuers és una modalitat més de turisme que contribueix a un increment de la pressió humana insostenible per a la ciutat i els recursos, d'una manera molt significativa i amb l'agreujant que es fa amb pics del nombre de persones que, en dies i hores concrets, desembarquen i consumeixen literalment la ciutat.

En darrer terme i no menys important, hi ha tots els impactes sobre la qualitat de l'aire per l'emissió de gasos i partícules nocives derivats de la crema de combustibles fòssils, que no només consumeixen en el seu desplaçament, sinó també en les seves estades al port per mantenir els serveis a bord. Això té una conseqüència directa sobre la salut pública que no és avaluada ni amb profunditat ni amb rigorositat. Són moltes les entitats internacionals que han posat aquest aspecte en el punt de mira de les seves anàlisis i que justifiquen un qüestionament profund del turisme de creuers: Nabu, Oceana o Transport and Environment han proporcionat dades sobre el consum de recursos, les emissions i els efectes sobre malalties respiratòries i pulmonars, a banda dels efectes cancerígens derivats de la respiració de partícules tòxiques emeses per aquests monstres de la mar.

A les Illes, tots aquests arguments han estat posats damunt de la taula per les entitats per denunciar-los i també per exigir a les administracions competents que prenguin part de la responsabilitat de valorar, més enllà dels suposats beneficis econòmics d'aquest tipus de turisme, els danys i les conseqüències de l'excés de creuers. Amb dades i anàlisis pròpies que es poguessin aportar a un debat públic, obert i transparent, que analitzés i pogués qüestionar des del rigor el perquè d'aquesta aposta política i institucional pel turisme de creuers, i a qui beneficia. De fet, fins a disposar d'aquesta informació, la proposta de la Plataforma era que hi hagi un creuer al dia i mai més de 4.000 persones/dia a la ciutat.

No ho hem aconseguit –de moment– però sí que hem aconseguit posar en evidència la necessitat, per tots aquests motius, de posar límits i reduir aquest creixement incessant de creuers que ja s'havia convertit en norma. I hem aconseguit que políticament decideixin apostar per una limitació. Malauradament, però, és una limitació no acordada amb la societat, ni amb l'Ajuntament de la ciutat, ni amb l'administració de l'Estat que n'és competent, sinó amb la patronal i els empresaris dels creuers. És una limitació, a més, que no se sustenta gairebé en cap dels arguments que exposam, sinó que se cenyeix gairebé a l'argument de "l'experiència turística" i que als turistes no els agrada visitar una ciutat massificada, qüestió imprescindible per poder seguir tenint molt de turisme (gairebé un contrasentit). Per tant, és una limitació que no es justifica ni en termes de contaminació, ni de salut pública ni d'afectació a la degradació de la vida a la ciutat. Una limitació, a més, sense cap base sòlida des del punt de vista de marc regulador i normatiu i que, per tant, tal com s'ha fet es pot desfer. En definitiva, celebram els límits, discrepam dels perquès i exigim rigorositat i responsabilitat polítiques per abordar aquests debats i acords amb garanties i per a la majoria social.