L'INE comprant dades? Així no
Així que va esclatar la polèmica perquè l'INE vol rastrejar desplaçaments a través dels mòbils, vaig escriure a la meva operadora. No soc de Telefónica, ni d'Orange, ni de Vodafone (les tres grans operadores que vendran les dades per mig milió d'euros), però volia assegurar-me que la meva línia mòbil no entrava dins del paquet de dades en venda per a l'estudi de mobilitat de l'INE.
Alhora em vaig alegrar de tot l'enrenou que s'havia generat, perquè és un símptoma de la consciència digital de la ciutadania. Per molt que la proposta estigui dins dels límits legals, tant la clientela i les organitzacions de consumidors com l'Agència Espanyola de Protecció de Dades exigeixen més detalls sobre com es durà a terme el rastreig. I, si és possible, sense tecnicismes perquè qualsevol persona ho entengui. Assabentar-nos-en a través d'una nota de premsa minimalista i críptica és un exercici fallit de transparència.
Per escapar del consentiment es basen en el fet que les dades estaran anonimitzades. Cert, no hi haurà noms ni cognoms però sí sexe i edat. A banda que els nostres hàbits revelen més del que podem imaginar. Només de la geolocalització, i mesurant quanta estona i en quin moment estem en una posició, se'n dedueix fàcilment on treballem, on dormim i on passem les estones lliures. Quan ens diuen que seran dades agregades és perquè el territori estarà dividit en 3.500 zones i faran un recompte de la quantitat de dispositius que hi ha dins de cada zona. Sabem que la primera fase serà del 18 al 21 de novembre, però no sabem si el recompte serà a cada hora o cada segon, ni com calcularan si ets en un lloc o només hi passes.
De fet, que l'administració vulgui innovar i vegi el valor que té prendre decisions basades en dades, és el millor de tota aquesta història. Sobretot tenint en compte que les dades de mobilitat s’han recollit històricament a través del cens. El cens, sí, una enquesta que es va fer per última vegada el 2011 i que no es tornarà a fer fins al 2021. Òbviament tenen també el padró, però al final veiem que no hi ha color entre el porta a porta i el rastreig mòbil. És una qüestió de volum però també de precisió, i si d'això n'ha de dependre, per exemple, l'estratègia de transports públics, una consulta cada deu anys és clarament deficient. Soc absolutament partidària que l'administració disposi de la nostra informació en pro del benefici col·lectiu, però així no.
Les operadores sempre han registrat la nostra ubicació, ja que ho necessiten per proveir-nos el servei. ¿Us heu fixat alguna vegada, quan canvieu de país, quant triga a arribar el missatge amb la informació de les tarifes? Menys d’un minut. Però aquesta venda a l'administració pública ha encès el debat: ¿les empreses han de vendre les dades?, ¿les haurien de cedir? i ¿en quines condicions? Amb tots els escàndols que acumulem per la venda de dades amb finalitats electorals ha crescut i molt la sensibilitat respecte a aquests intercanvis. Hem passat del “No tinc res a amagar” a voler saber quines dades es recullen, com i per què. I si no ens convenç, volem tenir l'opció de dir que no. Així ho hem recollit en un informe recent sobre dades i empoderament digital, Les meves dades, les meves regles.
Tot i així, som molts els que confiem en el potencial de les dades com a eina per prendre decisions. Pensem en el projecte Magic Box: una aliança entre LUCA (Telefónica) i Unicef que justament permetia detectar de forma immediata catàstrofes naturals, com ara terratrèmols o sequeres, i donar-hi resposta fent-hi arribar ajuda humanitària de manera més ràpida i eficient en zones remotes. Com? Analitzant els desplaçaments de la població a partir de les línies mòbils. Aconseguir les condicions i les regles adequades és crític i necessari. La complexitat està en com i per a què.
Si imaginem el sector de telecomunicacions com un pastís, les tres grans operadores se'n mengen el 80%. Hi ha qui diu que posarà el mode avió durant els dies del rastreig, però tallar 4 dies la comunicació és activisme del fort. Pessigolles per a l'empresa i un cost d'oportunitat enorme per a tu.
En aquesta ocasió, per sort, estic en la banda del 20% que s'estalvia el dilema. La resposta al meu e-mail va ser que el proveïdor (Más Móvil) no hi participa. I afegien: “Treballem perquè tinguis la capacitat de decidir si vols (o no) posar a l'abast d'alguna entitat la informació que generes amb la teva línia de telèfon”. Em va envair una sensació càlida entre l'alleujament i l'orgull, per confiar fa quatre anys en una cooperativa que entén els meus drets i cuida les meves dades.