De Ligt mereix una reflexió
Tot i que el seu fitxatge per la Juventus encara no és oficial, aquesta setmana ja ens hem fet a la idea que De Ligt no vindrà al Barça. I, de la mateixa manera que caçar De Jong va ser un gran èxit, no convèncer el seu amic és preocupant si mirem més enllà del present, i porta associades algunes reflexions que l’entitat hauria de fer.
D’entrada, no em sembla malament que el Barça decidís plantar-se en algun moment del que l’agent de l’holandès, ves quina sorpresa, ha acabat convertint en una subhasta. I que consti que aquí no exculpo el futbolista, perquè l’agent -amb un tarannà sobradament conegut- se’l tria ell. En tot cas, és bo que els gestors de l’entitat tinguin clar fins on poden i volen arribar cada cop que es plantegen un fitxatge, de la mateixa manera que no em sembla seriós funcionar a cop d’oferta d’última hora, com sí que va passar quan De Jong va plantejar-se altres destinacions.
El que em genera dubtes és com gestionem les capacitats econòmiques del Barça. Si les xifres que han transcendit sobre el sou que cobrarà l’holandès a la Juve són certes, entenc que sona molt fort que un nano de vint anys pretengui guanyar el mateix que llegendes del club com Piqué o Busquets, que ja han demostrat el seu rendiment. Però, alhora, també em sembla evident que s’ha de contradir la lògica de l’escala salarial que impera aquí i arreu des de fa temps.
Tal com està d’inflacionat el futbol, arribarà el moment -si és que no ha arribat ja- que no serà sostenible renovar els jugadors més emblemàtics més pel valor del que han fet que pel que calculem que aportaran en el seu últim contracte. I ja no dic res del que pagaríem als cromos que ens sobrevolen aquest estiu, d’una qualitat indiscutible però fregant la trentena.
Entenc que s’ha de ser molt valent, perquè discutir amb les llegendes és poc popular, i que s’ha de tenir una mirada més llarga que immediata. Però algú, algun dia, haurà d’agafar el toro per les banyes. Plantejant un paral·lelisme avui inviable, si el Barça pogués fitxar Mbappé, ningú no diria que és un disbarat pagar-li més que a Suárez, però com que De Ligt és defensa costa més veure-ho clar.
El que sap més greu és que el Barça havia començat, amb èxit divers, un procés de rejoveniment de la plantilla -Ter Stegen, Lenglet, Arthur, Dembélé, Malcom, De Jong, Todibo- que ara es pot trencar perquè hem de posar tots els ous al cistell de Griezmann o, pitjor, de Neymar. Una aposta filla de les urgències que, a la llarga, sortirà més cara que De Ligt.
