Lídia Heredia planta cara a Arrimadas

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, visitava Els matins de TV3. Lídia Heredia li va fer una entrevista impecable. No només li va fer bones preguntes -va repreguntar on calia i va ser incisiva però molt respectuosa en les formes-, sinó que també va permetre a Arrimadas ser contundent i aclaridora en les seves explicacions. L’habilitat dialèctica i la capacitat d’argumentar de totes dues va donar un to enèrgic i un clima de naturalitat molt potent.

Cap al final, Heredia va parlar de TV3: “Com és que no demanen mai a TVE que siguin neutres?” Arrimadas va argumentar que sí que ho havien fet però que, com a líder de Ciutadans a Catalunya, ella s’havia de centrar en TV3. A la següent pregunta, la televisió pública es va tornar a convertir en motiu de tensió quan Heredia li va preguntar pels grups d’extrema dreta i els greus aldarulls: “¿Vostès se senten còmodes amb aquests elements a les seves manifestacions?” Arrimadas va negar que formessin part de les seves concentracions i Heredia li va dir que d’acord, però que en tot cas sempre hi eren i sempre hi havia incidents. “Ho sento però jo no puc permetre que des de la televisió pública de Catalunya es vulgui donar la imatge que les manifestacions independentistes són absolutament pacífiques i democràtiques i les no independentistes no ho són”. Heredia va recordar les retransmissions que s’han fet de les dues grans manifestacions unionistes exemplars i Arrimadas li va retreure que TV3 no parlés de la crema de banderes franceses de l’Onze de Setembre. La tensió va anar creixent, van polemitzar sobre com s’havia informat d’aquests fets i Arrimadas va insistir que la percepció que dona TV3 és que les manifestacions no independentistes no són tan exemplars. “Això sí que no l’hi tolero, senyora Arrimadas”, va contestar-li contundent Heredia, i quan la líder de Ciutadans li va recordar que ells eren igual de catalans, bones persones i gent pacífica, Heredia va saltar: “Senyora Arrimadas, ara sí que vostè m’està ofenent a mi”. Aquest nivell de conflicte que desembocava ja en primera persona convertia la conversa en apassionant a nivell televisiu. Arrimadas va replicar: “És que aquestes lectures fan molt de mal a aquests catalans que es manifesten pacíficament”. I Heredia va rematar: “¿El que els fan mal són les lectures o el que els fa mal és que això passi?” Patapam. I aquí hi ha l’arrel del problema. ¿El problema és el biaix de TV3 o un nivell de victimisme que té molta repercussió i dona rèdits electorals? L’enorme imprecisió d’Arrimadas queixant-se enèrgicament de l’enfocament informatiu de TV3, sobretot pel que fa a la retransmissió de totes les manifestacions, contrastava amb la concreció periodística d’Heredia defensant-lo.