Liberal

Té sentits tan dispars que embolica els fils dels debats. Defensa una llibertat que crea pobres i rics i ningú té clar si és de dretes o esquerres.

L'il·lustrat, del XVIII, va derrotar l'absolutisme amb un estat centralista i burocràtic. Però el liberal clàssic del XIX el volia diminut, ja que, segons ell, només havia de servir perquè sent tan lliures no ens agredíssim. Negava una protecció social que "cria ganduls" i era abanderat d'un mercat sense traves malgrat la gran desigualtat que generava.

Al segle XX es va fer light mirant d'harmonitzar el bé comú amb la llibertat de cadascú. Amb ell l'estat es feia càrrec de l'educació i la sanitat perquè entenia que per ser lliure cal un mínim benestar que un govern ha de garantir.

El neoliberal, més clàssic que light , ha pres al polític el control de l'economia i l'ha donat a qui fa els negocis per fer-la més eficient. El resultat és aquest desastre, amb l'inri afegit que qui l'ha provocat n'ha sortit estalvi i encara mana.

El pinyol liberal és creure que la suma d'individus moguts pel propi interès són un motor més efectiu per crear benestar que els sentiments solidaris d'una comunitat. És un motor que ha creat molta riquesa, però ha depredat el planeta sense eradicar la fam i va sent insostenible tenir-lo engegat.

Afirmar que és el sistema millor i definitiu perquè som com som, nega una evidència: estem a mig fer i la cultura, humanitzant-nos, ens transforma fins a fer possible el que tothom veia utòpic.