L’èxit de ‘Joc de cartes’
Joc de cartes ha tancat la primera temporada, i esperem que no sigui l’última. Ha sigut un concurs encertadíssim, tant en el format com en la manera d’executar-lo. Ha mantingut un molt bon nivell d’audiència, sempre per sobre del 14%, i s’ha convertit en l’estrena revelació de la temporada. Ha consolidat Marc Ribas com un nou rostre de la cadena i fins i tot ha sabut generar un elenc reduït de personatges que han fet certa fortuna mediàtica. Fins i tot Joc de cartes ha generat una seqüela televisiva com és el Fora de carta, que, tot i que pel que fa a la qualitat no ha assolit uns mínims, sí que ha donat rèdits d’audiència en el late-night, i això demostra que el format original té tirada.
Joc de cartes ha trobat la manera de connectar amb el territori, ha jugat amb un dels elements clau del país com és la gastronomia, i ha demostrat que, amb enginy, TV3 pot fer entreteniment de qualitat gens carrincló i amb ritme.
L’últim programa, el d’aquest dijous, va trencar l’estructura i va oferir una nova manera de concursar que servís de clausura. I fins i tot el nou plantejament va funcionar com a sistema de comiat, reaprofitant una selecció de concursants que ells mateixos han generat. Potser costava assimilar el fet que no es reconeguessin entre ells, perquè el Fora de carta els ha fet coincidir i interactuar. Havies de fer l’esforç d’entendre que era una realitat prèvia a l’emissió televisiva i, per tant, tenia més gràcia de la que a primer cop d’ull podia semblar. Potser és més qüestionable la publicitat gratuïta que ha fet Marc Ribas dels seus interessos particulars mitjançant la televisió pública. El restaurant El Capritx, on també treballa, va servir de seu central del concurs. S’ha de tenir en compte, sens dubte, l’esforç del programa perquè el joc distorsionés el servei habitual del restaurant i, per tant, la propaganda fos relativa i en favor dels concursants. Però es va repetir un munt de vegades tant el nom del local com que tenia una estrella Michelin, i va quedar clar que posaven espai físic i rostres a l’entorn laboral del presentador de la cadena. El Capritx ha sabut administrar molt encertadament una campanya mediàtica en les últimes setmanes: primer, la protesta contra Tripadvisor; després, el comunicat de tancament per reformes, i, finalment, el repicó de l’últim Joc de cartes. Si divendres a la tarda trucaves al restaurant només els quedava una taula lliure abans d’abaixar la persiana el 6 d’agost i et convidaven a trucar al novembre per fer una reserva de cara a la futura temporada. T’admetien que en les últimes hores aconseguir taula s’havia convertit en una bogeria. Amb tot, potser és el que deu haver passat amb la majoria de restaurants que han participat en el Joc de cartes. En tot cas, segurament també és bo que es vegi que la tele ben feta, si és honesta, té beneficis que reverteixen sobre el territori.
