L’euroescepticisme instrumentalitza els atacs
Periodista“Tenim l’Europa que ens mereixem”, ha dit aquesta setmana el primer ministre francès, Manuel Valls, en un últim exercici de centrifugació cínica de responsabilitats. Cada nou atac en sòl comunitari ha sigut una radiografia d’errors comesos -en la seguretat, en la falta de cooperació entre socis o en l’alienació de generacions de joves nascuts a Europa-, i després de cada atemptat hem assistit a la instrumentalització política d’aquestes vulnerabilitats.
Les explosions a l’aeroport i al metro de Brussel·les, en ple barri comunitari, colpegen el cor d’aquesta Europa que alguns han convertit en l’origen dels seus mals. Mentre l’extrema dreta s’afanyava a utilitzar els atacs per al seu argumentari que vincula terrorisme i immigració, els vint-i-vuit ministres de l’Interior de la UE es reunien dijous sense aprovar ni una sola mesura que, com a mínim, escenifiqués la voluntat de coordinar-se millor.
El president txec, Milos Zeman, assegurava aquesta setmana que “l’amenaça terrorista està relacionada amb la crisi dels immigrants”. El ministre d’Afers Estrangers hongarès, Péter Szijjártó, afirmava que “ningú amb dos dits de front pot discutir que la immigració il·legal i incontrolada augmenta el risc de terrorisme a Europa”. I el primer ministre eslovac, Robert Fico, carregava contra “els règims democràtics que professen el políticament correcte”. Per a la líder del Front Nacional francès, Marine Le Pen, cal acabar d’una vegada amb l’espai Schengen de lliure circulació de persones. Una vegada més, l’euroescepticisme xenòfob s’alimenta del desconcert i la por que generen els atemptats.
I no només a Europa, també als EUA, on la campanya per a les primàries republicanes ha caigut en una competició de populisme directament racista. Donald Trump, que fa setmanes va qualificar Brussel·les de “forat infernal”, insistia a tancar fronteres i defensava l’ús de la tortura per frenar l’arribada d’immigrants, incloses tècniques com l’anomenat waterboarding o ofegament simulat. Per no quedar-se enrere, Ted Cruz demanava a les forces de l’ordre que “patrullin pels barris musulmans”.
El líder de l’euroescèptic UKIP, Nigel Farage, ha qualificat aquests dies Brussel·les de “capital europea de la jihad”. Però l’oportunisme polític de Farage i els seus coreligionaris en atacar un acord de Schengen, del qual el Regne Unit no forma part, era molt més previsible que no pas el perfil baix de Downing Street. La mesurada reacció de David Cameron, més preocupat per les conseqüències internes dels atemptats en la campanya del referèndum sobre la UE, va sonar oficialment a tebior política. El premier es va limitar a dir que els països “s’han de defensar junts” del terrorisme.
Conseqüències per al ‘Brexit’
Els partidaris que el Regne Unit surti de la Unió Europea no han dubtat a utilitzar els atacs de Brussel·les per atiar la campanya contra una UE que, segons ells, atempta contra els drets dels britànics. Bèlgica com a origen d’un mal que amenaça l’illa i la seva seguretat. Una retòrica resumida en el titular del tabloide The Sun : “El Brexit és més segur”. Matthew Goodwin, investigador de l’institut Chatham House, reconeixia aquesta setmana que tot el debat sobre el Brexit es pot veure afectat per un augment de la incertesa, de la sensació d’inseguretat que provoquen els atemptats. Les pors d’una sortida de la UE confrontades a les pors de continuar en una Unió que perceben cada cop més dèbil i erràtica.
