L'etiqueta que diu les coses pel seu nom

Un dels meus motius per comprar marca blanca és que el meu súper de referència fa anys que fa una cosa revolucionària amb els seus productes: del pernil dolç en diu pernil dolç, de les olives farcides en diu olives farcides, de les galetes de xocolata en diu galetes de xocolata i del suavitzant per a roba delicada en diu suavitzant per a roba delicada. Tanta delicadesa dient les coses pel seu nom amb naturalitat és la millor oferta, és com un 2x1, perquè pel mateix preu bategen el producte tal com ho feia la meva mare quan m'ensenyava a parlar i a menjar alhora. I des de llavors no he parat de menjar ni de xerrar, ja veieu si en sóc d'agraït. L'etiquetatge en la meva llengua el considero un actiu a la categoria lingüística i a la categoria de l'autoestima nacional. No només ens ofereix normalitat, ens reforça la moral, perquè hem creat una cultura en què les coses no són el que semblen sinó el que en diu l'etiqueta, i si l'etiqueta en diu pernil dolç del pernil dolç el trobes encara més dolç: t'entra pels ulls. Ho deixo escrit avui que una nova normativa europea podria posar en perill l'etiquetatge únic en català. Per deixar constància que la relació que tenim amb les etiquetes és emocional i comercial alhora, ens penetra a la pell i és un factor evident de venda. Que ho sàpiguen els que fan lleis, que ho sàpiguen els que fan etiquetes, i ja els hi anirem recordant els que fem la llista de la compra.