L’Estatut davant de les Corts

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDibuix de Valentí Castanys (Barcelona, 1898-1965) a El Be Negre (9-II-1932), reproduït en el llibre La caricatura política a la Catalunya republicana (1931-1936), d’Albert Balcells, que acaba d’editar l’Institut d’Estudis Catalans. Als anys 30 ja es mutilaven les lleis fonamentals catalanes, com l’Estatut que havia estat aprovat en plebiscit a la nostra nació el 2 d’agost del 1931. Es calcula que hi va participar un 80 per cent del cens; i que el 99 per cent dels vots eren a favor del text elaborat per la ponència reunida a Núria del 16 al 19 de juny del 1931. Aviat farà vuitanta-cinc anys. La República també reaccionava contra el dret dels catalans a l’autogovern. La metàfora de les retallades -o de les mutilacions- la va representar Castanys amb la caricatura de diputats espanyols disposats a fer servir un cop més tisores i serres polítiques. La gent es resignava. Explica el professor Balcells que la llarga discussió de l’Estatut català a les Corts de Madrid va comportar la negativa al traspàs de serveis com l’educació i va reduir l’abast dels tributs i les transferències que havia de rebre la Generalitat.

--

“En l’estat de debilitat en què em trobo, encara hauré de resistir una altra operació. Sort que la meva família és optimista”. Valentí Castany