On és l’esperit ‘Charlie Hebdo’?

El 7 de gener del 2015 París i Europa van entrar en estat de xoc després de la cruel matança de periodistes, civils i agents de cossos de seguretat orquestrada per tres jihadistes, o més aviat tres covards convençuts de la seva estupidesa. Des de llavors, els atemptats i execucions sumàries sense escrúpols per part de l’Estat Islàmic i dels seus grups afiliats arreu del món s’han multiplicat tant al Pròxim Orient com al Magrib i a Europa. El 15 de febrer del 2015 Copenhaguen va ser l’escenari d’un atemptat per unes vinyetes que caricaturitzaven el profeta Mohamed. Gent de tot el món van condemnar aquestes tragèdies. Un dels països que ho va fer amb contundència, tant des del govern com des de la societat civil, va ser Tunísia. Sí, aquest meravellós país mediterrani que ahir va ser l’escenari d’un atac frontal a la seva democràcia naixent.

És el primer cop que s’ha atacat un dels centres neuràlgics del país des de l’atemptat a la sinagoga de Ghriba que va fer un grup d’Al-Qaida el 2002, quan encara regnava Ben Ali (sense oblidar que hi havia hagut altres atemptats contra turistes a Monastir durant l’agost del 1987, perpetrats per simpatitzants del Moviment de la Tendència Islàmica, classificat com a grup terrorista). És precisament l’any 1987 quan el dictador presidencialista Ben Ali va agafar el poder. Avui el context és molt diferent pel que fa a la sobirania dels tunisians i tunisianes. Gràcies a Mohamed Bouazizi, un estudiant frustrat i humiliat en tots els seus intents de supervivència, Tunísia va encetar un nou capítol en la seva història, i va fer fora un règim altament autocràtic. S’ha obert un camí nou, el de la democràcia. El poble va dir prou. Molts ho han pagat amb la seva vida. I és precisament per aquest canvi que Tunísia és avui l’objectiu de l’extremisme més radical. Aquests tràgics fets demostren que la lluita contra el terrorisme és transnacional, i que l’extremisme s’ha de combatre amb la màxima unitat possible.

Tunísia està en estat de xoc, però el consens polític i social que existeix en matèria de violència i terrorisme és avui incommovible. Inicialment els assaltants volien atacar el Parlament, curiosament quan s’hi estava debatent una proposta de llei contra el terrorisme i el blanqueig de capital. Hi eren presents molts alts càrrecs de Defensa i Seguretat. Va ser després d’aquest intent fallit que van començar a disparar indiscriminadament a turistes i empleats al Museu del Bardo, el museu nacional més important del país. És sens dubte un atac també al sector turístic, que representa més del 8% del PIB del país, sense comptar les repercussions que té aquesta indústria sobre altres sectors de l’economia productiva.

Sento una barreja d’impotència, de tristor, d’indignació, d’esperança i de solidaritat que segurament és àmpliament compartida pel poble tunisià i pels demòcrates d’arreu del món. De fet, les xarxes no han parat amb les mostres de suport i de condol a les víctimes. I quan dic víctimes hi incloc naturalment el poble tunisià. La lluita contra el terrorisme és la lluita contra la ignorància, contra els enemics de la democràcia i de la llibertat. No cedirem mai davant de l’obscurantisme. És en aquests moments més durs que la solidaritat ha de ser unànime.

Aquest poble i el seu govern necessiten, en aquesta lluita contra l’obscurantisme, el suport explícit de tots els pobles i governs del món que defensen la democràcia i la llibertat. Al mateix temps, els tunisians i les tunisianes tenim el gran repte de redreçar la nostra economia. I això només serà possible gràcies a la confiança dels ciutadans tunisians i amb la cooperació dels sincers amics de la República Tunisiana. No s’ha perdut res. Al contrari, ens en sortirem. Dit això, crec que la cancel·lació de viatges a Tunísia és la pitjor resposta possible a aquest atac. Oi que ningú ha deixat ni deixaria de visitar París després de l’atac a Charlie Hebdo? I no puc acabar sense dir-vos: #IwillgotoTunisiathissummer #AniréaTunísiaaquestestiu.

L’autor prepara una tesi doctoral sobre la figura literària d’Anselm Turmeda a la Universitat de Girona. És membre de Mediterranean Editors and Translators i de l’Associació de Tunisians de Catalunya