L'escàndol Bárcenas i la cortina de fum de Gibraltar
Fa una setmana a l'ARA vam titular el nostre Tema del Dia sobre Gibraltar "La cortina de fum perfecta". Aquest cap de setmana ha sigut el prestigiós Financial Times el que ha fet servir aquesta expressió per definir una crisi que s'assembla molt a les que sovintejaven durant la dictadura de Franco i que servien per excitar el nacionalcatolicisme espanyol enfront de la Pérfida Albión. En aquest cas, la qüestió del Penyal serveix per desviar l'atenció sobre les conseqüències del cas Bárcenas, que apunta de ple al govern espanyol i al seu president, Mariano Rajoy. Tot i que ja va quedar clar el mateix dia que va comparèixer al Congrés, la publicació a El Mundo de la nòmina de Bárcenas del maig del 2012 deixa el president del govern espanyol en una situació insostenible, ja que demostra que va mentir en seu parlamentària.
Segons les dades aportades per aquest rotatiu (i no desmentides amb documents semblants), Bárcenas no només era al PP sinó que, a més, era el que més cobrava -més fins i tot que el mateix Rajoy-, i això que ja se l'havia fet dimitir de senador i de tresorer arran de la imputació pel cas Gürtel. Aquestes noves dades obliguen el PP i el president del govern a comparèixer altre cop i oferir noves explicacions, ja que les que es van donar són ara paper mullat. Per què es pagaven tants diners (vora 20.000 euros al mes) a algú que no ostentava cap responsabilitat? Quina mena de silenci es pretenia comprar?
El PP està avui pendent de les declaracions dels seus exsecretaris generals. Previsiblement, i amb la incògnita de Francisco Álvarez-Cascos, tancaran files i carregaran totes les responsabilitats en l'extresorer, perquè aquestes són les instruccions de Génova. Però, com evidencia la premsa internacional, ni la crisi de Gibraltar ni els anuncis de canvis en el PP (portada ahir de l' Abc ) han servit fins ara per tapar l'escàndol ni tancar el debat sobre la responsabilitat del cap de l'executiu. I com més trigui el PP a adonar-se que Rajoy és un llast més s'allargarà la seva agonia política i la crisi de governabilitat que fa impossible la recuperació econòmica. Però el que no sembla que ni Gibraltar ni ningú podrà impedir és un final que ja està escrit.
