Lesbos, de porta de benvinguda a presó
Ja fa una setmana de l’entrada en vigor de l’acord entre la Unió Europea i Turquia per a l’expulsió dels refugiats. Els Vint-i-vuit van delegar a Recep Tayyip Erdogan la vigilància de les fronteres europees a canvi de 3.000 milions d’euros fins al 2018, la liberalització de visats i avançar en la negociació per a l’adhesió de Turquia a la UE.
Durant aquesta setmana, el panorama a l’illa grega de Lesbos ha canviat radicalment. Ha passat de ser una porta de benvinguda, un refugi, a ser un centre de detenció tancat, és a dir, una presó, tal com explicava la crònica sobre el terreny que vam publicar ahir. Es calcula que durant el 2015 l’illa va ser la porta d’entrada per a més de 500.000 persones que fugien de la guerra de Síria. Ara el procés d’acollida ha canviat i els refugiats que arriben per mar a Lesbos són atesos a la platja en un centre de transició on reben l’atenció només mèdica de les ONG. Abans, aquestes mateixes organitzacions els traslladaven al centre de Moria, que era un lloc destinat al registre i a l’estada temporal. Ara ja no ho fan, i els alerten que la policia tard o d’hora vindrà a buscar-los. I és que Moria s’ha convertit en un centre de detenció, amb unes 1.700 persones -abans considerades refugiades, ara immigrants il·legals- en condicions lamentables, tant higièniques com alimentàries.
L’acord UE-Turquia preveu la creació d’aquests “centres tancats d’acollida” a les illes gregues per als “migrants en situació irregular”, mentre que els sol·licitants d’asil han de ser allotjats en “centres oberts”.
L’entrada en vigor del pacte no ha impedit que segueixin arribant a les costes europees milers de persones desesperades que fugen d’una guerra devastadora. La Unió Europea ha d’entendre que blindar les fronteres no acabarà amb la crisi humanitària, simplement la trasllada a un tercer estat. Europa ha d’acollir refugiats i ha d’acabar amb els “centres tancats d’acollida”. Valgui l’antiexemple dels centres d’internament per a estrangers (CIE), que han demostrat ser inútils també en relació al seu objectiu originari: moltes de les persones internades no han acabat sent expulsades, sinó només privades de llibertat i de drets fonamentals.
