L’època dels Quatre Gats. Dibuixos d’Opisso
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...]
Les dobles planes de Ricard Opisso a L’Esquella resultaven d’un sabor barceloní deliciós. Hi havia humorisme que la major part de les vegades era de la bóta del ranci, que vol dir del bo. Eren plenes de moviment. Opisso es revelà aleshores al públic profà -els entesos no els va venir de nou- com un dibuixant remarcable, un mestre en l’art dificilíssim d’encabir gentades en l’espai limitat d’un full de paper Lanson i de fer-les viure, movent-se com si circulessin pel mig del carrer. Els que tenen nocions de dibuix saben de sobres que una de les modalitats més difícils de l’ofici és la de la composició. Ara bé: ultra això, Opisso donava expressió a les figures; les feia bellugar dins una lògica de conjunt; les movia en un ambient determinat, i el tot era la plasmació d’una escena barcelonina, amarada de vida i de frescor. [...] Entre el públic profà, Opisso conquistà el sobrenom de “dibuixant de les multituds”, i entre els entesos, el de mestre en l’art de la composició. [...] Opisso fou, durant uns anys, el cronista gràfic més notable de la vida de Barcelona i dels costums barcelonins. Cal dir, però, ara que ve a tomb, que el seu art sempre ha estat marcat per un séc barceloní molt acusat. Aquest ha estat un dels encants principals dels seus dibuixos. [...] Però els seus dibuixos, diguem-ne d’expositor, tenien un gruix, una força i una solidesa molt superiors als de les composicions publicades abans als setmanaris catalans. Si, en aquests darrers, Opisso es manifestà com un costumista admirable, en aquells altres palesà que era un dibuixant comparable als millors d’Europa. Aquesta constatació calia fer-la. Ara Opisso ha obert una exposició a can Renard. Està composta per una col·lecció de retrats dels artistes que eren assidus dels Quatre Gats. Jo crec que aquesta exposició, entre les moltes que ha fet Opisso, és la millor de totes.
[...]
