Elionor besa el cul de la lleona

2 min

En les visites de la família reial espanyola als llocs on vivim els seus súbdits, sempre trobo especialment interessants les persones que treballen arreglant-ho tot perquè els llocs per on passin les testes coronades estiguin disposats al gust monàrquic. Que no hi trobin senyals de protestes ni expressions de rebuig, vaja. A Figueres han hagut de fer mans i mànigues perquè la futurible reina Elionor (que ja va rebre el Toisó d'Or de mans del seu pare, i ja pronuncia discursos amb borbònica desimboltura) i la seva germana Sofia (destinada a vegetar tota la seva vida sense pena ni glòria, atès que no se l'espera per regnar) no fossin conscients que hi havia persones manifestant-se en contra de la seva presència. Es va aconseguir l'objectiu: la princesa i la infanta només van veure els seus seguidors, que les aplaudien, agitaven banderes (constitucionals) i cridaven "Viva España". Fa un parell d'anys, l'agost de l'any pandèmic de 2020, els seus pares Felip i Letícia varen acudir al poble mallorquí de Petra per retre homenatge a fra Juníper Serra, un notori i encès executor d'indis americans en nom de la fe cristiana. En aquella ocasió, l'Ajuntament de Petra va aconseguir la imatge viral d'un funcionari retirant un senyal de trànsit que es trobava en el recorregut que havien de fer els reis d'Espanya, perquè algú hi havia pintat un llaç groc i no volien que aquest símbol antiespanyol pogués ferir les seves reials retines. 

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Trobo fascinants aquesta mena d'oficis (eliminador de símbols poc agradosos, dissimulador de manifestacions ingrates, arranjador de falsos aplaudiments) que tenen com a única finalitat compondre una realitat falsa per complaure uns que ostenten un determinat poder (en aquest cas, usurpat). Encara em semblen més fascinants els diners públics que es destinen a aquestes labors d'adulteració de la realitat, pels quals no sento mai que protestin aquells partits polítics que sempre diuen que lluiten per les coses que de veres interessen la gent. Que la princesa i la infanta no vegin uns figuerencs que els volen llançar tomates madures ¿és una cosa que interessa la gent? Que la família reial es passegi per l'Alt Empordà després que la seva presència hagi estat declarada non grata en aquelles terres ¿és una necessitat de la ciutadania catalana i espanyola?

A la casa reial, i a les elits funcionarials espanyoles (allò que en diuen el deep state) es veu que pensen que sí, i que la indivisible unitat de la nació espanyola depèn d'aquest tipus de coses. Els Borbons –fins i tot les més joves– es passegen per les seves terres, també (o especialment) per aquelles on hi viuen insurrectes, a fi de fer-los rabieta i estampar-los-ho pels morros: una concepció més arnada i caduca del poder no és possible. Haurien de fixar-se en el contrast amb la reialesa britànica, que ha aconseguit que fins i tot els independentistes escocesos hagin tornat a formular la idea, amb vista al nou referèndum d'autodeterminació d'Escòcia, que, en cas d'esdevenir independents, els agradaria que els seus caps d'estat continuessin sent els Windsor.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats