L'endemà, el dia següent i el dia després

Ahir parlàvem de l'endemà i va quedar al tinter un dubte que neguiteja els correctors. ¿És un castellanisme el dia següent o el dia després ? ¿Cal que ho canviem per l'endemà ? Sóc partidari de no renunciar al que fa servei. Per mi el dia següent i el dia després són dues locucions ben formades que podem usar si per raons d'estil o sentit trobem que en un cert context ens van millor que l'endemà .

Ho dic al revés: si l'endemà ens va igual de bé, per àgil i genuïna és l'opció preferible, però ni l'obsessió per separar-se del castellà justi fica el canvi sistemàtic ni la ignorància dels recursos propis fa tolerable el calc. Hi ha, per exemple, un ús retòric habitual als diaris que va posar de moda la pel·lícula del 1983 The day after. Ens situava en l'endemà d'una ca tàstrofe nuclear i es pot aplicar a l'endemà de qualsevol canvi radical que ens forcés a re pensar-ho tot, com ara la independència.

Doncs bé, el francès i l'italià, que tenen le lendemain i l'indomani , van titular el film Le jour d'après i Il giorno dopo . Devien buscar una èpica que no acaba d'expressar bé el que és massa quotidià i col·loquial. En casos així l'opció el dia després no em sembla que sigui un disbarat. En canvi, trobo perfecte que fem píndola de l'endemà . El francesos també fan pilule du lendemain. Per contra, els italians en diuen pillola del giorno dopo . I és que potser per a la famiglia tradicional té connotacions catastròfiques que ho justifiquen.